Contra els jueus apòstates d’Egipte
1 Paraula que Jeremies va adreçar a tots els jueus que habitaven al país d’Egipte, a les ciutats de Migdol, Dafne i Memfis i a la regió de Patrós. Digué:
2 —Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: “Heu vist les calamitats que he fet caure sobre Jerusalem i sobre totes les ciutats de Judà. Avui estan destruïdes i sense habitants, 3 perquè les seves obres van ser dolentes: m’irritaven anant a cremar ofrenes i a donar culte a altres déus que ells no coneixien, ni tampoc vosaltres ni els vostres pares. 4 Sense cansar-me, jo enviava cada dia els meus servents, els profetes, que deien: ‘No feu aquestes coses abominables, que jo les detesto!’ 5 Però ells no van escoltar ni en van fer cap cas; no es convertiren de la seva maldat i continuaren cremant ofrenes a altres déus. 6 Per això es va encendre la meva indignació i es va abocar sobre les ciutats de Judà i les places de Jerusalem, que avui estan destruïdes i desolades.
7 »Ara, doncs, això us diu el Senyor, Déu de l’univers, Déu d’Israel: Per què us feu tant de mal vosaltres mateixos? ¿Voleu que extermini tots els de Judà, homes i dones, infants i nens de pit, fins que no quedi res de vosaltres? 8 Les vostres obres m’irriten: no feu més que cremar ofrenes a altres déus en el país d’Egipte on heu anat a refugiar-vos. Acabareu provocant el vostre propi extermini i us convertireu en motiu de malediccions i insults entre tots els pobles de la terra. 9 ¿És que heu oblidat les maldats que cometien els vostres pares o els reis de Judà o les mullers del rei Salomó, i les que cometíeu vosaltres i les vostres mullers al país de Judà i a les places de Jerusalem? 10 Fins al dia d’avui no us n’heu penedit, ni heu tingut temor, ni heu seguit la meva Llei i els manaments que us vaig donar a vosaltres i als vostres pares.
11 »Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo us vigilo per a desgràcia vostra i exterminaré tot el poble de Judà. 12 Faré que aquesta resta de Judà que es volgué encaminar cap a Egipte per anar a refugiar-s’hi desaparegui tota del país d’Egipte. Cauran víctimes de l’espasa o moriran de fam: des del més petit fins al més gran sucumbiran víctimes de la fam i l’espasa. Així es convertiran en motiu de maledicció, d’estupor, d’imprecacions i de vergonya. 13 Demanaré comptes als qui habiten al país d’Egipte, com vaig demanar comptes a Jerusalem, amb l’espasa, la fam i la pesta. 14 No s’escaparà ni fugirà ningú d’aquella resta de Judà que anà a refugiar-se al país d’Egipte, amb l’esperança de tornar al país de Judà. Ells es deleixen per tornar a viure-hi, però no hi tornaran, llevat d’algun escàpol.”
15 La gran multitud que vivia a Patrós, en terra d’Egipte, les dones presents en aquella gran assemblea i els homes que sabien que les seves dones cremaven ofrenes a altres déus, tots, uns i altres, van respondre a Jeremies:
16 —No et volem fer cas en això que ens has dit en nom del Senyor. 17 Complirem tot el que hem decidit: cremarem ofrenes i oferirem libacions a la Reina del cel, com van fer els nostres pares, els nostres reis i els nostres prohoms i com fèiem nosaltres a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem pa abundant, tot ens anava bé i no ens passava res de mal. 18 Però des que hem deixat de cremar ofrenes i oferir libacions a la Reina del cel, ens manca de tot i anem morint, víctimes de l’espasa o de la fam. 19 A més, els nostres marits ens permeten que cremem ofrenes i oferim libacions a la Reina del cel i que, en honor d’ella, preparem coques amb la seva efígie.
20 Llavors Jeremies va contestar a tot el poble, tant homes com dones, que havien replicat de la mateixa manera:
21 —¿No és més aviat que el Senyor va tenir present i va recordar les ofrenes que cremàveu, a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem, vosaltres, els vostres pares, els vostres reis, els vostres prohoms i tota la gent del poble? 22 El Senyor no pogué resistir-ho més i, per la vostra mala conducta i per les abominacions que cometíeu, ara el vostre país s’ha convertit en una ruïna, motiu d’estupor i de malediccions, en un lloc deshabitat, tal com el veieu avui. 23 Tota aquesta desgràcia, tal com la veieu avui, us ha vingut perquè heu pecat contra el Senyor: heu cremat ofrenes, no heu escoltat la seva veu, no heu seguit la seva Llei, els seus manaments i els seus preceptes.
24 Jeremies va dir encara a tota la gent i a totes aquelles dones:
—Tots els jueus que viviu al país d’Egipte, escolteu la paraula del Senyor! 25 Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: “Vosaltres i les vostres dones, ho heu dit de paraula i ho practiqueu amb els fets. Heu dit que us havíeu compromès amb vots a cremar ofrenes i a oferir libacions a la Reina del cel, i que els volíeu complir. Doncs bé, doneu per vàlids els vostres vots i compliu tot el que heu promès! 26 Tots els jueus que viviu al país d’Egipte, escolteu la paraula del Senyor: Jo, el Senyor, també us juro pel meu gran nom que, en tot el país d’Egipte, ningú de tota aquesta gent de Judà no jurarà més pel meu nom dient: ‘Per la vida del Senyor, el nostre Déu!’ 27 Us vigilo per a desgràcia vostra i no per al vostre bé: tots els jueus que hi ha al país d’Egipte moriran víctimes de l’espasa o de la fam fins que siguin exterminats. 28 Alguns, ben pocs, s’escaparan de l’espasa i podran tornar del país d’Egipte al de Judà: llavors la resta de Judà, que ha vingut a refugiar-se a Egipte, sabrà quina paraula s’ha complert, si la meva o la seva. 29 Ho dic jo, el Senyor.
»Aquest serà el senyal dels comptes que jo passaré amb vosaltres en aquest país, perquè sapigueu que les meves amenaces contra vosaltres es compleixen. 30 Això diu el Senyor: Faré caure el faraó Hofrà, rei d’Egipte, en mans dels enemics que el volen matar, com vaig fer caure Sedecies, rei de Judà, en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, l’enemic que el volia matar.”