1 Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies referent a les nacions.
Oracles contra les nacions (46-51)
Contra Egipte
2 Referent a Egipte. Referent a l’exèrcit del faraó Necó, rei d’Egipte, quan era a Carquemix, prop del riu Eufrates, i Nabucodonosor, rei de Babilònia, el va vèncer l’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
3 «Prepareu escut i broquer,
llanceu-vos al combat!
4 Enganxeu els cavalls!
Guerrers, pugeu als carros,
formeu, coberts amb el casc!
Esmoleu les llances,
poseu-vos les cuirasses!
5 Què és el que veig?
Estan esfereïts i reculen.
Els seus guerrers, derrotats,
fugen, no es giren.
És el “Terror de tot arreu”!
Ho dic jo, el Senyor.
6 El més lleuger no pot fugir,
ni escapar-se el més valent.
Al nord, a la riba de l’Eufrates,
ensopeguen i cauen.
7 Qui és aquest que es desborda com el Nil,
tumultuós com les aigües abismals?
8 És Egipte, que es desborda com el Nil,
tumultuós com les aigües abismals,
i diu: “Em desbordaré, inundaré la terra,
es perdran les ciutats i els seus habitants.
9 Amunt, cavalls!
Carros, llanceu-vos!
Endavant, guerrers,
els de Put i els de Cuix amb l’escut,
els de Lud amb els arcs!”
10 »Però aquell dia, per al Senyor, Déu de l’univers,
és dia de passar comptes amb els seus adversaris:
l’espasa devorarà fins a atipar-se’n,
s’embriagarà de sang.
Serà un sacrifici en honor del Senyor, Déu de l’univers,
en el país del nord,
a la riba de l’Eufrates.
11 Poble d’Egipte, ja pots pujar a Galaad
a cercar-hi bàlsam:
és en va que multipliques els remeis,
no se’t tancaran les ferides.
12 Les nacions coneixen la teva deshonra,
el teu plany omple la terra.
Un guerrer ensopega amb l’altre
i cauen tots dos plegats.»
13 Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies quan Nabucodonosor, rei de Babilònia, anava a atacar el país d’Egipte:
14 «Anuncieu-ho a Egipte,
proclameu-ho a Migdol, a Memfis i a Dafne.
Digueu: “Aixeca’t i prepara’t,
que t’envolta l’espasa mortal!”
15 Per què fuig el toro Apis? Per què no resisteix?
És que el Senyor l’ha envestit,
16 i ell ensopega i cau.
Els mercenaris també cauen l’un sobre l’altre i es diuen:
“Anem, tornem-nos-en a casa, a la terra on hem nascut:
fugim de l’espasa que devasta!”
17 Al faraó, rei d’Egipte,
poseu-li el nom de “Terrabastall a destemps”.
18 Juro per la meva vida que així serà,
tan cert com el Tabor és enmig de les muntanyes
i el Carmel arran del mar.
Ho dic jo, el Senyor.
“Senyor de l’univers” és el meu nom.
19 Prepareu-vos a ser deportats,
habitants del país d’Egipte:
Memfis quedarà desolada,
incendiada, sense habitants.
20 Egipte és una vedella magnífica,
però ja ve, ja ve un tàvec des del nord.
21 També els seus mercenaris
són com vedells d’engreix,
però giren igualment l’esquena:
fugen plegats, no resisteixen,
perquè els arriba el dia de la desfeta,
el temps que els demanaran comptes.
22 Egipte s’esmuny silenciós com la serp,
mentre ve qui avança amb força:
arriba amb destrals contra ell,
com qui abat els arbres.
23 El Senyor diu:
Talleu els seus boscos,
els seus boscos impenetrables.
Ho dic jo, el Senyor.
Són més nombrosos que les llagostes,
que no es poden comptar.
24 El país d’Egipte ha estat humiliat,
posat en mans del poble del nord.»
25 Diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel:
—Passaré comptes amb els déus i els reis d’Egipte: amb Amon, el déu de Tebes, amb el faraó i amb els qui confien en ell. 26 Els faré caure en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i en mans dels seus oficials, que busquen de matar-los. Però finalment Egipte tornarà a ser habitat com en temps antics. Ho dic jo, el Senyor.
Retorn dels israelites deportats
27 «Servent meu, Jacob, no temis.
No tinguis por, Israel.
Jo t’allibero dels països llunyans.
Salvo els teus fills de la terra on són captius.
El poble de Jacob tornarà i viurà tranquil,
descansarà sense que el pertorbin.
28 Servent meu, Jacob, no temis.
Ho dic jo, el Senyor.
Jo soc amb tu per salvar-te.
Faré desaparèixer totes les nacions
on t’havia dispersat.
A tu, però, no et destruiré del tot.
Tan sols t’he corregit amb mesura,
perquè no et podia tenir per innocent.»