Judici de Déu sobre Israel (3,22-24,27)

Accions simbòliques referides al setge de Jerusalem


    1 »Tu, fill d’home, agafa una tauleta d’argila, posa-te-la al davant i grava-hi el dibuix d’una ciutat, que representarà Jerusalem. 2 Assetja-la: construeix un mur de setge, alça un terraplè, situa les tropes contra ella i emplaça ariets al seu voltant. 3 Agafa després una placa de ferro, posa-la com una muralla inexpugnable entre tu i la ciutat i mira-la de fit a fit: la ciutat quedarà assetjada i tu en seràs l’assetjador. Això serà un senyal per al poble d’Israel.
    4-5 »I tu jeu sobre el costat esquerre i carrega’t així la culpa del reialme d’Israel. Porta la pena de la seva culpa tres-cents noranta dies. Jo t’imposo en dies els anys que ha durat la seva culpa. 6 Quan els hauràs complert, jeu altra vegada sobre el costat dret i carrega’t quaranta dies la culpa del reialme de Judà; t’imposo un dia per any. 7 Després mira de fit a fit Jerusalem assetjada i amenaçada pel teu braç arromangat, per anunciar-li de part meva la destrucció. 8 Jo et lligaré amb cordes i no podràs girar-te d’un costat a l’altre, fins que acabis els dies del setge.
    9 »I tu agafa blat, ordi, faves, llenties, mill i espelta: posa-ho tot en un atuell i fes-te’n un pa. Menja’n tots els dies que jeguis de costat: tres-cents noranta dies. 10 L’aliment que prendràs cada dia no ha de pesar més d’un quart de quilo i te’l repartiràs per tota la jornada. 11 Beuràs l’aigua mesurada: mig litre d’aigua, que també et repartiràs per tot el dia. 12 Fes foc amb excrements humans i cou aquell pa davant d’ells com si fos una coca d’ordi.
    13 El Senyor em va dir:
—Els israelites menjaran així el seu aliment impur enmig de les nacions on els dispersaré.

    14 Jo vaig respondre:
—Ah, Senyor Déu! Jo no he quedat mai impur. Des de jove fins ara no he menjat mai animals morts naturalment o destrossats per una bèstia salvatge; mai no ha entrat a la meva boca cap carn impura.

    15 Ell em va dir:
—Està bé. Et concedeixo que coguis el teu pa amb excrements de bou, en comptes de fer-ho amb excrements humans.

    16 I va afegir:
—Mira, fill d’home: faré que s’acabin les reserves de pa a Jerusalem. Menjaran amb angúnia el pa racionat, beuran amb tremolor l’aigua mesurada,
17 fins que els mancaran el pa i l’aigua i defalliran uns i altres: es corsecaran per les seves culpes.