Israel, cep inútil


    1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —Fill d’home, escolta’m!
La llenya del cep,
¿és millor que l’altra llenya dels arbres del bosc?

    3 Per ventura en treuen fusta
per poder-la treballar?
¿O en fan estaques
per penjar-hi els atuells?

    4 La llancen per alimentar el foc,
perquè en consumeixi les dues puntes
i en recremi la resta.
Com pot ser bona per a treballar-la?

    5 Si quan era sencera
no es podia treballar,
quan el foc l’ha consumida i recremada,
què se’n podrà fer?

    6 »Per tant, això us fa saber el Senyor Déu:
Llançaré els habitants de Jerusalem
tal com llançaria al foc, perquè la consumís,
la llenya del cep,
abans que l’altra llenya del bosc.

    7 M’encararé amb ells:
han sortit del foc,
però el foc els consumirà.
Llavors, quan m’encararé amb ells,
sabreu que jo soc el Senyor.

    8 Del país, en faré una desolació
per les seves infidelitats.
Ho dic jo, el Senyor Déu.