Israel, cep inútil

    ¹ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ² —Fill d’home, escolta’m!
La llenya del cep,
¿és millor que l’altra llenya dels arbres del bosc? ^*
    3 Per ventura en treuen fusta
per poder-la treballar?
¿O en fan estaques
per penjar-hi els atuells?
    ⁴ La llancen per alimentar el foc, ^*
perquè en consumeixi les dues puntes ^*
i en recremi la resta. ^*
Com pot ser bona per a treballar-la?
    ⁵ Si quan era sencera
no es podia treballar,
quan el foc l’ha consumida i recremada,
què se’n podrà fer?
    ⁶ »Per tant, això us fa saber el Senyor Déu:
Llançaré els habitants de Jerusalem
tal com llançaria al foc, perquè la consumís,
la llenya del cep,
abans que l’altra llenya del bosc.
    ⁷ M’encararé amb ells:
han sortit del foc,
però el foc els consumirà. ^*
Llavors, quan m’encararé amb ells,
sabreu que jo soc el Senyor.
    ⁸ Del país, en faré una desolació
per les seves infidelitats.
Ho dic jo, el Senyor Déu.