Les dues àguiles, el cedre i el cep
1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2 —Fill d’home, proposa un enigma, explica una paràbola al poble d’Israel. 3 Digues-los:
»“Això us fa saber el Senyor Déu:
Una gran àguila, d’ales amplíssimes,
de plomatge espès i virolat,
vingué al Líban.
Trencà el cimall d’un cedre,
4 en va esqueixar el rebrot més alt
i se l’endugué a un país de mercaders,
el deixà en una ciutat de comerciants.
5 Després prengué un sarment del país d’Israel
i el plantà en terra de conreu,
com un plançó de salze
vora un corrent d’aigua;
6 volia fer-ne un cep ufanós,
però de poca alçària,
que estengués cap a l’àguila els seus sarments
i mantingués sota d’ella les seves arrels.
El cep tragué sarments
i estenia el seu ramatge.
7 »Hi havia, però, una altra gran àguila,
d’ales amplíssimes i plomatge espès.
El cep girà cap a ella els seus sarments
i, amb avidesa, estengué sota d’ella les arrels,
esperant que el regaria millor.
8 ¿No en tenia prou d’estar plantat
en terra de conreu i vora el corrent d’aigua,
per a treure sarments, donar fruit
i arribar a ser un cep esplèndid?”
9 »Digues: “Això pregunta el Senyor Déu:
¿Acabarà bé, aquest cep?
L’àguila primera, ¿no li arrencarà les arrels?
¿No destruirà el seu fruit?
¿No s’assecarà tot el seu fullatge?
No caldrà un gran esforç ni molta gent
per a arrencar-lo de soca-rel.
10 Aquí el teniu ben plantat, però no acabarà bé.
S’assecarà del tot
quan l’envesteixi el vent de llevant.
Allí on ha crescut s’assecarà.”
Interpretació de l’al·legoria
11 Després el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
12 —Pregunta al poble rebel: “No enteneu què significa això?” Digues-los: “El rei de Babilònia vingué a Jerusalem, va prendre el rei i els seus prohoms i se’ls va endur al seu país. 13 En comptes d’ell va deixar-hi un home de la família reial, va concloure amb ell una aliança i li va fer jurar un pacte de fidelitat. S’endugué, doncs, la gent important del país 14 perquè fos un reialme feble, incapaç de revoltar-se, i complís fidelment el pacte. 15 Però aquell home es va rebel·lar contra el rei de Babilònia i va enviar els seus ambaixadors a Egipte per obtenir cavalls i molta tropa. ¿Acabarà bé, l’home que ha fet tot això? ¿Se’n sortirà, el qui ha violat una aliança?
16 »Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que morirà a Babilònia, al país del rei que l’havia fet regnar, ja que ha violat el pacte d’aliança i ha menyspreat el jurament. 17 El faraó no el defensarà, ni amb un gran exèrcit ni amb molts soldats, quan els babilonis alcin un terraplè i construeixin un mur de setge per matar molta gent. 18 Ell ha violat el pacte d’aliança menyspreant el jurament. Ha obrat així després d’haver donat la seva paraula. No se’n sortirà!
19 »Per tant, això diu el Senyor Déu: Tan cert com jo visc, juro que li faré pagar el menyspreu del pacte de fidelitat i la violació de l’aliança. 20 Pararé una trampa davant d’ell i caurà en el meu filat. El duré a Babilònia i allí veuran que tinc raó d’acusar-lo pel perjuri que ha comès contra mi. 21 Les més escollides de totes les seves tropes moriran en el combat, i els supervivents seran dispersats als quatre vents. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he parlat.
Sort final del cedre
22 »Això us anuncia el Senyor Déu:
»També jo trencaré el cimall del cedre altiu,
n’esqueixaré el rebrot més alt i tendre
i el plantaré al cim d’una gran muntanya,
23 a l’excelsa muntanya d’Israel.
Traurà branques ufanoses, donarà fruit
i arribarà a ser un cedre majestuós.
S’hi ajocaran ocells de tota mena,
viuran a l’ombra de les seves branques.
24 Tots els arbres del bosc sabran
que jo soc el Senyor,
que faig caure els arbres alts
i enalteixo els més petits,
asseco els arbres verds
i faig reverdir els secs.
Jo, el Senyor, soc el qui ho ha dit i el qui ho fa.”