Culpes de Jerusalem

    ¹ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ² —Tu, fill d’home, ¿vols acusar la ciutat sanguinària, la vols acusar? Denuncia totes les seves abominacions. ^{* 3} Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu: Tu ets la ciutat que fa córrer la sang a dintre seu per guanyar-se la condemna ^* i que es torna impura fabricant-se ídols repugnants. ⁴ La sang que has vessat t’ha fet culpable, els ídols que fabriques t’han fet impura; has precipitat la teva hora, ja toques a la teva fi. Per això t’he fet escarni dels altres pobles, befa de tots els països. ⁵ Tots, els de prop i els de lluny, es riuran de tu, ciutat de grans desordres i amb fama d’impura. ^*
    6 »Mira enmig teu els prohoms d’Israel: cada un abusa del seu poder per vessar sang. ^{* 7} Hi ha qui no honra el pare i la mare, ^* qui maltracta els immigrants, qui oprimeix els orfes i les viudes. ^{* 8} Menysprees allò que és sant i els meus dies de repòs. ^{* 9} Amb l’ajut de calúmnies són ajusticiades persones innocents a dintre teu. Dalt de les muntanyes, la gent pren part en àpats idolàtrics i comet infàmies. ¹⁰ Hi ha qui té relacions amb una de les dones del seu pare ^* o violenta la pròpia muller durant la impuresa de la menstruació. ^{* 11} Un comet adulteri amb la dona del veí, un altre comet la infàmia de deshonrar la nora, ^* un altre violenta la seva germanastra. ^{* 12} Els suborns porten a la mort persones innocents, ^* practiques la usura, obtens beneficis explotant els altres i t’has oblidat de mi. Ho dic jo, el Senyor Déu.
    ¹³ »Jo pico de mans, indignat només de pensar en els beneficis que has aconseguit i en els crims que es cometen dintre teu. ^{* 14} ¿Et veuràs amb cor de resistir, sense desànim, els dies en què em giraré contra tu? Soc jo, el Senyor, qui t’ho diu, i ho compliré. ¹⁵ Et dispersaré entre les nacions, t’escamparé pels països i així faré net de les impureses que hi ha en tu. ^{* 16} Seré difamat ^* per culpa teva davant les nacions, però així sabràs que jo soc el Senyor.”
    ¹⁷ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ¹⁸ —Fill d’home, escolta. Per a mi el poble d’Israel és metall fals. Passat per la fornal, tan sols en queda coure, estany, ferro i plom. Era plata falsejada! ^{* 19} Per tant, això us fa saber el Senyor Déu: Ja que tots sou metall fals, jo us aplegaré dintre de Jerusalem. ²⁰ Dins la fornal sereu un munt on hi haurà barrejats plata, coure, estany, ferro i plom. Hi atiaré el foc del meu enuig ardent i ho fondré: us hi amuntegaré i us hi faré fondre. ^{* 21} Quan us tindré aplegats atiaré contra vosaltres el foc del meu enuig per fondre-us dintre de Jerusalem. ²² Us hi fondreu com la plata dins la fornal. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he abocat la meva indignació sobre vosaltres.

Responsabilitat de tot el poble

    ²³ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ²⁴ —Fill d’home, digues a Jerusalem que és una terra que no ha estat purificada, que no ha rebut la pluja el dia de la meva indignació. ²⁵ Els seus governants ^* s’han conjurat dins d’ella com un lleó que rugeix i destrossa la presa: han devorat la gent, s’han apoderat dels béns i de les riqueses i multipliquen les viudes a dins de la ciutat. ²⁶ Els seus sacerdots han violat la meva Llei i han profanat allò que és sant, sense distingir entre sagrat i profà ni fer conèixer la diferència entre el que és pur i el que és impur. ^* Han fet els ulls grossos sobre els meus dies de repòs. Així jo he estat profanat enmig d’ells. ²⁷ Dins la ciutat, els seus prohoms són llops que destrossen la presa, disposats a vessar sang i a fer morir gent si així obtenen beneficis. ²⁸ Els seus profetes han encobert el mal ^* amb visions falses i prediccions mentideres, dient: “Això anuncia el Senyor Déu”, quan de fet el Senyor no parlava per a res. ²⁹ La gent del poble s’ha dedicat a oprimir i a rapinyar, a explotar pobres i indigents, a maltractar els immigrants. ³⁰ He cercat entre ells algú que construís una tanca i que es plantés davant meu a la bretxa, en bé del país, ^* perquè jo no el destruís, però no he trobat ningú. ³¹ Llavors he abocat damunt d’ells el foc ardent de la meva indignació, no n’he deixat cap, he fet caure al seu damunt tot el que es mereixien. ^* Ho dic jo, el Senyor Déu.