Predicció de la caiguda de Jerusalem
1 El dia deu del mes desè de l’any novè, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2 —Fill d’home, anota la data del dia d’avui, perquè avui mateix el rei de Babilònia ha assetjat Jerusalem. 3 Parla, doncs, amb imatges al poble rebel. Digues-los: “Això m’ordena el Senyor Déu:
»Posa l’olla al foc,
posa-la-hi i tira-hi aigua.
4 Posa-hi els talls,
tots els talls més bons:
cuixa i espatlla.
Omple-la amb els millors ossos.
5 Pren les ovelles més selectes,
encén un gran foc sota l’olla,
fes-la bullir ben fort,
que es coguin fins i tot els ossos.
6 Això us fa saber el Senyor Déu:
Ai de la ciutat sanguinària,
olla rovellada
d’on el rovell no se’n va!
Buida-la tall per tall,
surti el que surti, sense fer-ho a sorts.
7 La sang que hi ha dins
està escampada damunt la roca nua;
no l’han vessada a terra
perquè la pols la cobrís.
8 He deixat sobre la roca nua
la sang que ella ha vessat,
sense cobrir-la,
per fer esclatar la meva indignació
i demanar comptes amb tot rigor.
9 Això us fa saber el Senyor Déu:
Ai de la ciutat sanguinària!
Jo també atiaré una gran foguera.
10 Apilaré molta llenya, encendré el foc:
que la carn quedi recuita,
que el brou es consumeixi
i es cremin fins i tot els ossos!
11 Deixaré sobre les brases l’olla buida,
fins que l’aram es posi roent,
es fongui la brutícia que hi ha dins
i en desaparegui el rovell.
12 Ja em puc cansar fregant-lo!
N’hi ha tant, de gruix,
que no se’n va ni amb el foc.
13 »La teva impuresa és infamant; jo he volgut purificar-te’n, però tu no te n’has purificat. Doncs bé, no en quedaràs purificada fins que hauré apaivagat la meva indignació contra tu. 14 Soc jo, el Senyor, qui ho ha dit. Tot això vindrà, jo mateix ho compliré, sense oblidar-me de res. No tindré pietat ni me’n desdiré. Et jutjaran segons la teva conducta i les teves obres. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
Dol d’Ezequiel per la seva muller
15 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
16 —Fill d’home, escolta. De sobte et prendré la qui és l’encís dels teus ulls. Però no et planyis ni ploris; que no et caigui ni una llàgrima. 17 Sospira en silenci. No et posis de dol com es fa pels difunts: no et deslliguis els cabells ni et treguis les sandàlies, no et tapis la cara amb el mantell ni mengis el pa més ordinari.
18 Al matí en vaig parlar a la gent, i aquella mateixa tarda moria la meva muller. L’endemà, quan vaig complir l’ordre rebuda, 19 la gent em deia:
—¿Vols explicar-nos quin sentit té ara per a nosaltres això que fas?
20 Jo els vaig respondre:
—El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: 21 “Digues al poble d’Israel: Això us fa saber el Senyor Déu: Jo profanaré el meu santuari, que és la vostra força superba, l’encís dels vostres ulls, el consol de la vostra vida. Els fills i les filles que vau deixar a Jerusalem moriran víctimes de l’espasa. 22 Llavors haureu de fer com jo: no tapar-vos la cara amb el mantell ni menjar el pa més ordinari, 23 no deslligar-vos els cabells ni treure-us les sandàlies. No us planyereu ni plorareu: per les vostres culpes us corsecareu sospirant els uns pels altres. 24 Ezequiel haurà estat un presagi per a vosaltres: tot ho fareu tal com ell ha fet i, quan això es compleixi, sabreu que jo soc el Senyor Déu.
25 »I tu, fill d’home, el dia que jo els prendré la seva força, el seu joiell, el seu goig, l’encís dels seus ulls, la delícia del seu cor, i també els seus fills i filles, 26 aquell mateix dia se’t presentarà un fugitiu per donar-te la notícia. 27 Des d’aleshores ja podràs parlar i conversar amb el fugitiu: parla normalment, no facis més el mut. Hauràs estat per a ells un presagi, i sabran que jo soc el Senyor.”