Contra Tir


    1 L’any onze, el dia u del mes, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    2 —Fill d’home, escolta! Tir cridava en veure Jerusalem:
»“Bé, molt bé! Ja és esbotzada la porta
per on passaven tants pobles.
Això juga a favor meu:
ella està arruïnada i jo m’enriquiré.»

    3 Doncs bé, això et fa saber el Senyor Déu:
Jo t’atacaré, ciutat de Tir,
faré que s’aixequin contra tu moltes nacions,
com el mar aixeca les onades.

    4 Enderrocaran les muralles de Tir i demoliran les seves torres;
fins i tot n’escombraré la pols,
la convertiré en una roca pelada.

    5 Serà un estenedor de xarxes enmig del mar.
Soc jo qui parla,
jo, el Senyor Déu.
La saquejaran les nacions,

    6 i els seus suburbis de terra ferma
seran víctimes de l’espasa.
Llavors sabran que jo soc el Senyor.

    7 Això fa saber el Senyor Déu:
Contra Tir faré venir del nord
Nabucodonosor, rei de Babilònia, el rei dels reis,
amb cavalls, amb carros de guerra,
amb genets i un gran exèrcit.

    8 Els teus suburbis de terra ferma
seran víctimes de l’espasa.
Construirà un mur de setge,
alçarà un terraplè,
hi acostarà batallons escudats,

    9 escometrà amb ariets els teus murs
i amb els pics demolirà les teves torres.

    10 Quan entraran els seus cavalls,
quedaràs coberta de pols.
El retruny de la cavalleria,
de rodes i de carros,
farà estremir els teus murs,
quan ell entri per les teves portes
com en una ciutat esbotzada.

    11 Els cascos dels seus cavalls
trepitjaran tots els teus carrers,
passarà els teus habitants a tall d’espasa
i seran abatuts els teus magnífics monuments.

    12 Saquejaran la teva riquesa,
t’espoliaran de les mercaderies,
enderrocaran la teva muralla,
arrasaran els teus palaus
i llençaran al mar les teves pedres, la fusta i fins la pols.

    13 Faré callar la bullícia dels teus cants,
no se sentirà més el so de les cítares.

    14 Et convertiré en una roca pelada,
seràs un estenedor de xarxes
i no et reconstruiran mai més.
Soc jo, el Senyor, qui ho ha dit,
jo, el Senyor Déu.”

    15 »Això fa saber a Tir el Senyor Déu: Els qui viuen lluny, a les illes, tremolaran quan sentin l’estrèpit de la teva caiguda i els gemecs dels ferits durant el carnatge que hi haurà dintre teu. 16 Tots els reis dels pobles del mar baixaran del tron, es trauran els mantells, s’arrencaran les robes brodades i, esgarrifats, s’asseuran per terra, tremolant sense parar i desolats per la teva sort. 17 Llavors entonaran aquesta complanta:
»“Com ha acabat,
la ciutat tan celebrada,
habitada per gent que venia dels mars!
Eren poderosos en el mar,
ella i els qui l’habitaven;
infonien el terror
a tots els qui viuen vora l’aigua.

    18 Ara, el dia de la teva caiguda,
els pobles de les costes tremolen,
les illes llunyanes del mar
s’esgarrifen de la teva fi.”

    19 »Això et fa saber el Senyor Déu: Quan t’hauré convertit en una ciutat en ruïnes, com les ciutats deshabitades; quan faré pujar contra tu el gran oceà i et cobriran les seves aigües, 20 et precipitaré cap als qui han baixat a la fossa, cap als qui vivien en temps passats. Et faré habitar al fons de la terra, com les ruïnes perpètues, en companyia dels morts, perquè no tornis a ser habitada ni restablerta a la terra dels vivents. 21 Tothom s’esglaiarà de la teva sort i deixaràs d’existir; et buscaran però no et trobaran mai més. Ho dic jo, el Senyor Déu.