Contra Tir ^*

    ¹ L’any onze, el dia u del mes, ^* el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ² —Fill d’home, escolta! Tir ^* cridava en veure Jerusalem:
»“Bé, molt bé! Ja és esbotzada la porta
per on passaven tants pobles.
Això juga a favor meu:
ella està arruïnada i jo m’enriquiré.»
    ³ Doncs bé, això et fa saber el Senyor Déu:
Jo t’atacaré, ciutat de Tir,
faré que s’aixequin contra tu moltes nacions,
com el mar aixeca les onades.
    ⁴ Enderrocaran les muralles de Tir i demoliran les seves torres;
fins i tot n’escombraré la pols,
la convertiré en una roca pelada. ^*
    5 Serà un estenedor de xarxes enmig del mar.
Soc jo qui parla,
jo, el Senyor Déu.
La saquejaran les nacions,
    ⁶ i els seus suburbis de terra ferma
seran víctimes de l’espasa.
Llavors sabran que jo soc el Senyor.
    ⁷ Això fa saber el Senyor Déu:
Contra Tir faré venir del nord
Nabucodonosor, rei de Babilònia, el rei dels reis,
amb cavalls, amb carros de guerra,
amb genets i un gran exèrcit.
    ⁸ Els teus suburbis de terra ferma
seran víctimes de l’espasa.
Construirà un mur de setge,
alçarà un terraplè,
hi acostarà batallons escudats, ^*
    9 escometrà amb ariets els teus murs
i amb els pics demolirà les teves torres.
    ¹⁰ Quan entraran els seus cavalls,
quedaràs coberta de pols.
El retruny de la cavalleria,
de rodes i de carros,
farà estremir els teus murs,
quan ell entri per les teves portes
com en una ciutat esbotzada.
    ¹¹ Els cascos dels seus cavalls
trepitjaran tots els teus carrers,
passarà els teus habitants a tall d’espasa
i seran abatuts els teus magnífics monuments. ^*
    12 Saquejaran la teva riquesa,
t’espoliaran de les mercaderies,
enderrocaran la teva muralla,
arrasaran els teus palaus
i llençaran al mar les teves pedres, la fusta i fins la pols.
    ¹³ Faré callar la bullícia dels teus cants,
no se sentirà més el so de les cítares. ^*
    14 Et convertiré en una roca pelada,
seràs un estenedor de xarxes
i no et reconstruiran mai més.
Soc jo, el Senyor, qui ho ha dit,
jo, el Senyor Déu.” ^*
    15 »Això fa saber a Tir el Senyor Déu: Els qui viuen lluny, a les illes, ^* tremolaran quan sentin l’estrèpit de la teva caiguda i els gemecs dels ferits durant el carnatge que hi haurà dintre teu. ¹⁶ Tots els reis dels pobles del mar ^* baixaran del tron, es trauran els mantells, s’arrencaran les robes brodades i, esgarrifats, s’asseuran per terra, tremolant sense parar i desolats per la teva sort. ^{* 17} Llavors entonaran aquesta complanta:
»“Com ha acabat,
la ciutat tan celebrada,
habitada per gent que venia dels mars!
Eren poderosos en el mar,
ella i els qui l’habitaven;
infonien el terror
a tots els qui viuen vora l’aigua. ^*
    18 Ara, el dia de la teva caiguda,
els pobles de les costes tremolen,
les illes llunyanes del mar
s’esgarrifen de la teva fi.”
    ¹⁹ »Això et fa saber el Senyor Déu: Quan t’hauré convertit en una ciutat en ruïnes, com les ciutats deshabitades; quan faré pujar contra tu el gran oceà ^* i et cobriran les seves aigües, ²⁰ et precipitaré cap als qui han baixat a la fossa, cap als qui vivien en temps passats. Et faré habitar al fons de la terra, com les ruïnes perpètues, en companyia dels morts, perquè no tornis a ser habitada ni restablerta ^* a la terra dels vivents. ²¹ Tothom s’esglaiarà de la teva sort i deixaràs d’existir; et buscaran però no et trobaran mai més. ^* Ho dic jo, el Senyor Déu.