L’aigua que brolla del santuari


    1 L’home em va fer tornar a l’entrada del santuari i vaig veure que de sota el llindar del santuari, que té la façana a l’orient, naixia una font d’aigua que baixava cap a l’orient, pel costat dret del temple, al sud de l’altar. 2 Tot seguit em va fer sortir del temple per la porta nord i em va fer donar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l’orient. Vaig veure que l’aigua baixava del costat dret. 3 Llavors l’home es va encaminar cap a l’orient amb un cordill a la mà, amidà mil colzades i em va fer travessar el rierol: l’aigua m’arribava als turmells. 4 Amidà mil colzades més, em va fer travessar, i l’aigua m’arribava als genolls. 5 N’amidà mil més, però el nivell de l’aigua havia crescut tant que ja no vaig poder travessar. Era un corrent d’aigua on calia nedar, un riu que no es podia travessar. 6 Llavors ell em digué:
—¿Has vist, fill d’home?
Després em va fer tornar a la riba del riu.
7 Vaig tornar-hi i vaig veure que hi havia molts arbres a banda i banda. 8 Llavors em digué:
—Aquesta aigua corre cap a la conca oriental, baixa a l’Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra dins les aigües insalubres i les saneja.
9 A tot arreu on penetrarà l’aigua d’aquest riu, hi viuran tota mena d’animals aquàtics, i el peix hi serà molt abundant, perquè, així que hi arribi aquesta aigua, la mar quedarà sanejada. Arreu on arribi aquest riu, tot viurà. 10 Els pescadors s’aturaran a la riba, i des d’Enguedí fins a Eneglaim, tot serà un estenedor de xarxes. La varietat de peix serà tan gran com la del mar Mediterrani. 11 Però els aiguamolls i les llacunes del Mar Mort no seran sanejats, sinó que serviran de salines. 12 A banda i banda del riu creixeran tota mena d’arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l’aigua que els rega neix del santuari. Els seus fruits serviran d’aliment i les seves fulles seran un remei.

Les fronteres del país


    13 »Això ordena el Senyor Déu: Repartiu-vos així el territori entre les tribus d’Israel. Josep en tindrà dues parts. 14 Cada un dels altres en posseirà una part igual, ja que amb la mà alçada vaig jurar als vostres pares que els donaria la seva part. Aquest país, doncs, us tocarà en herència.
    15 »Les fronteres del país són aquestes:
»La frontera nord s’estendrà des del mar Mediterrani cap a Hetlon, Lebó-Hamat, Sedad,
16 Berotà, Sibraim, entre la frontera de Damasc i la d’Hamat, i Hasser-Aticon, que és vora la frontera d’Hauran. 17 Aquesta frontera, doncs, s’estendrà cap a llevant des del mar fins a Hassar-Enan. Els seus límits al nord seran Damasc i Hamat. Aquest és el límit nord.
    18 »La frontera oriental començarà a Damasc i Hauran, i seguirà pel riu Jordà entre Galaad i el país d’Israel, cap al Mar Mort, fins a Tamar. Aquest és el límit oriental.
    19 »La frontera sud s’estendrà des de Tamar fins a l’oasi de Meribà de Cadeix i seguirà el torrent fins al mar Mediterrani. Aquest és el límit meridional.
    20 »A ponent, el mar Mediterrani servirà de frontera, que s’estendrà fins a l’altura de Lebó-Hamat. Aquest és el límit occidental.
    21 »Us repartireu el país entre les tribus d’Israel. 22 Assignareu per sorts les parts de l’heretat tant per a vosaltres com per als immigrants que resideixen enmig vostre i que han tingut fills al país. Aquests estrangers, els heu de tractar com si fossin nadius israelites. Participaran en la distribució de l’heretat igual que les tribus d’Israel. 23 Als immigrants que resideixen entre vosaltres, els donareu la seva part en el territori de la tribu on habitin. Ho dic jo, el Senyor Déu.