Una època de felicitat


    1 «Arribarà un dia que la gent d’Israel
serà nombrosa com la sorra de la vora de la mar,
que no es pot comptar ni mesurar.
I en el lloc on els deien:
“Vosaltres no sou el meu poble”,
els diran: “Fills del Déu viu”.

    2 Es reuniran la gent de Judà
i la gent d’Israel,
escolliran un cap únic
i es multiplicaran al país.
El dia de Jizreel serà gran!

    3 Digueu “Poble meu” als vostres germans,
i a les vostres germanes, “Compadida”.

Israel, esposa infidel


    4 »Acuseu la vostra mare, acuseu-la,
perquè ja no és la meva muller
ni jo, el Senyor, soc el seu marit.
Que es tregui de la cara les marques de prostituta
i, dels pits, els senyals dels adulteris!

    5 Si no ho fa la despullaré del tot,
la deixaré com el dia que va néixer.
La deixaré com el desert,
com una terra eixuta,
i la faré morir de set.

    6 No em compadiré dels seus fills,
perquè són fills de prostituta.

    7 La seva mare s’ha prostituït,
s’ha cobert de vergonya la qui els va engendrar.
Ella ha dit: “Aniré darrere els amants,
que em donen el pa i l’aigua,
llana i lli, oli i begudes.”

    8 »Ara, doncs, li barraré el camí amb espines,
l’hi tancaré amb un mur
i mai més no trobarà la seva ruta.

    9 Correrà darrere els amants,
però no els atraparà;
els cercarà, però no els trobarà.
Llavors dirà:
“Me’n torno al meu primer marit,
amb qui estava millor que no pas ara.”

    10 »Ella no entén
que era jo qui li donava
el blat, el vi i l’oli,
qui l’enriquia amb plata i or,
que després servien per a adorar Baal.

    11 Per això vindré a prendre
el meu blat al temps de la sega,
i el meu vi al temps de la verema.
Li prendré la meva llana i el meu lli
amb què vestia el seu cos nu.

    12 Mostraré el seu desvergonyiment
davant els seus amants:
ningú no la salvarà de la meva mà.

    13 Posaré fi als cants alegres,
s’acabaran les festes de la lluna nova i els dissabtes
i totes les solemnitats.

    14 Devastaré les vinyes i les figueres
que ella tenia per la paga
que li donaven els seus amants.
La convertiré en un matollar
perquè la brostegin els animals feréstecs.

    15 Li demanaré comptes del temps dedicat als Baals,
quan els cremava ofrenes:
es guarnia amb anells i collarets
per anar darrere els seus amants
mentre s’oblidava de mi.
Ho dic jo, el Senyor.

Déu refarà la unió


    16 »Jo la seduiré,
la portaré al desert
i li parlaré al cor.

    17 Des d’allí li tornaré les vinyes,
i la vall d’Acor serà porta d’esperança.
Allà em correspondrà com quan era jove,
quan pujà del país d’Egipte.

    18 »Aquell dia, em dirà “Marit meu”,
no em dirà més “Baal meu”.
Ho dic jo, el Senyor.

    19 Jo li trauré dels llavis el nom de Baal,
no pronunciaran mai més aquest nom.

    20 Aquell dia, a favor d’ells
jo faré una aliança
amb els animals feréstecs,
amb els ocells del cel
i les bestioles de la terra;
trencaré arcs i espases
i eliminaré la guerra del país.
Jo faré que tots ells puguin descansar tranquils.

    21 Et prendré com a esposa per sempre,
et prendré com a esposa
i pagaré per tu bondat i justícia,
amor i misericòrdia.

    22 Et prendré com a esposa pagant un preu de fidelitat.
Així coneixeràs qui és el Senyor.

    23 »Aquell dia —diu el Senyor—
donaré una resposta:
donaré al cel allò que espera,
i el cel ho donarà a la terra.

    24 La terra donarà allò que necessiten
el blat, el vi i l’oli,
i ells donaran el que espera Jizreel.

    25 Jo sembraré Jizreel per tot el país,
em compadiré de la “No compadida”,
i al qui s’anomenava “No poble meu”
li diré “Ets el meu poble”,
i ell em dirà “Ets el meu Déu”.»