Una època de felicitat

    ¹ «Arribarà un dia que la gent d’Israel
serà nombrosa com la sorra de la vora de la mar, ^*
que no es pot comptar ni mesurar.
I en el lloc on els deien:
“Vosaltres no sou el meu poble”,
els diran: “Fills del Déu viu”. ^*
    2 Es reuniran la gent de Judà
i la gent d’Israel,
escolliran un cap únic
i es multiplicaran al país. ^*
El dia de Jizreel serà gran! ^*
    3 Digueu “Poble meu” als vostres germans,
i a les vostres germanes, “Compadida”.

Israel, esposa infidel

    ⁴ »Acuseu la vostra mare, acuseu-la,
perquè ja no és la meva muller
ni jo, el Senyor, soc el seu marit. ^*
Que es tregui de la cara les marques de prostituta
i, dels pits, els senyals dels adulteris! ^*
    5 Si no ho fa la despullaré del tot,
la deixaré com el dia que va néixer. ^*
La deixaré com el desert,
com una terra eixuta,
i la faré morir de set.
    ⁶ No em compadiré dels seus fills,
perquè són fills de prostituta.
    ⁷ La seva mare s’ha prostituït,
s’ha cobert de vergonya la qui els va engendrar.
Ella ha dit: “Aniré darrere els amants,
que em donen el pa i l’aigua,
llana i lli, oli i begudes.” ^*
    8 »Ara, doncs, li barraré el camí amb espines,
l’hi tancaré amb un mur
i mai més no trobarà la seva ruta.
    ⁹ Correrà darrere els amants,
però no els atraparà;
els cercarà, però no els trobarà.
Llavors dirà:
“Me’n torno al meu primer marit,
amb qui estava millor que no pas ara.” ^*
    10 »Ella no entén
que era jo qui li donava
el blat, el vi i l’oli,
qui l’enriquia amb plata i or,
que després servien per a adorar Baal. ^*
    11 Per això vindré a prendre
el meu blat al temps de la sega,
i el meu vi al temps de la verema.
Li prendré la meva llana i el meu lli
amb què vestia el seu cos nu.
    ¹² Mostraré el seu desvergonyiment
davant els seus amants:
ningú no la salvarà de la meva mà. ^*
    13 Posaré fi als cants alegres,
s’acabaran les festes de la lluna nova i els dissabtes
i totes les solemnitats. ^*
    14 Devastaré les vinyes i les figueres
que ella tenia per la paga
que li donaven els seus amants. ^*
La convertiré en un matollar
perquè la brostegin els animals feréstecs. ^*
    15 Li demanaré comptes del temps dedicat als Baals, ^*
quan els cremava ofrenes:
es guarnia amb anells i collarets
per anar darrere els seus amants
mentre s’oblidava de mi.
Ho dic jo, el Senyor.

Déu refarà la unió

    ¹⁶ »Jo la seduiré,
la portaré al desert
i li parlaré al cor. ^*
    17 Des d’allí li tornaré les vinyes,
i la vall d’Acor serà porta d’esperança. ^*
Allà em correspondrà com quan era jove,
quan pujà del país d’Egipte.
    ¹⁸ »Aquell dia, em dirà “Marit meu”,
no em dirà més “Baal meu”. ^*
Ho dic jo, el Senyor.
    ¹⁹ Jo li trauré dels llavis el nom de Baal,
no pronunciaran mai més aquest nom. ^*
    20 Aquell dia, a favor d’ells
jo faré una aliança
amb els animals feréstecs,
amb els ocells del cel
i les bestioles de la terra;
trencaré arcs i espases
i eliminaré la guerra del país.
Jo faré que tots ells puguin descansar tranquils. ^*
    21 Et prendré com a esposa per sempre,
et prendré com a esposa
i pagaré per tu bondat i justícia,
amor i misericòrdia. ^*
    22 Et prendré com a esposa ^* pagant un preu de fidelitat.
Així coneixeràs qui és el Senyor.
    ²³ »Aquell dia —diu el Senyor—
donaré una resposta:
donaré al cel allò que espera,
i el cel ho donarà a la terra.
    ²⁴ La terra donarà allò que necessiten
el blat, el vi i l’oli,
i ells donaran el que espera Jizreel.
    ²⁵ Jo sembraré Jizreel ^* per tot el país,
em compadiré de la “No compadida”,
i al qui s’anomenava “No poble meu”
li diré “Ets el meu poble”,
i ell em dirà “Ets el meu Déu”.» ^*