La culpa dels prohoms d’Israel
1 «Escolteu això, sacerdots!
Estigueu atents, els d’Israel!
Pareu l’orella, casa reial!
A tots vosaltres us crido a judici.
Heu estat un parany dalt a Mispà,
una xarxa estesa dalt del Tabor.
2 Uns adúlters han fet una gran matança,
però jo els castigaré tots.
3 »Jo conec prou bé els d’Efraïm,
no em passa per alt res d’Israel.
Tu, Efraïm, els has dut a prostituir-se,
i Israel ha quedat impur.
4 Les seves obres no els permeten
de retornar al seu Déu.
Porten a l’entranya un esperit de prostitució,
i al Senyor ni el coneixen.
5 »Quedarà abatut l’orgull que Israel porta a la cara.
Israel i Efraïm cauran per la seva culpa,
i també Judà caurà amb ells.
6 Amb els ramats d’ovelles i vaques
aniran a cercar el Senyor,
però no el trobaran,
perquè s’ha allunyat d’ells.
7 Han estat infidels al Senyor
i han engendrat fills bastards.
Ara, doncs, cada lluna nova els devorarà,
a ells i els seus camps.
Guerra fratricida entre Efraïm i Judà
8 »Toqueu el corn a Guibà,
i la trompeta a Ramà!
Crideu l’alarma a Betaven!
Alerta darrere vostre, benjaminites!
9 El dia del càstig,
Efraïm serà devastat.
Ho faig saber amb tota certesa
a les tribus d’Israel.
10 »Els prohoms de Judà es comporten
com els qui desplacen les fites.
Abocaré sobre ells com un aiguat
la meva indignació.
11 Efraïm és oprimit,
l’esclafa la meva sentència,
perquè s’ha entestat
a anar darrere els ídols immunds.
12 Jo, com una arna, he consumit Efraïm;
com un corc, he rosegat Judà.
13 Efraïm s’ha vist malalt,
i Judà, cobert d’úlceres.
Llavors Efraïm s’ha adreçat als assiris,
ha enviat missatgers al Gran Rei,
però ell no us podrà guarir
ni us podrà tancar les úlceres,
14 perquè jo soc com un lleó per als d’Efraïm,
com un cadell de lleó per als de Judà:
jo mateix atraparé la presa i me n’aniré,
me l’enduré i ningú no podrà arrabassar-me-la.
15 »M’allunyaré i tornaré a casa meva,
fins que reconeguin les seves culpes
i vinguin a cercar-me.
Penediment inconstant del poble
15»Enmig de les seves penes
correran cap a mi. Diran: