Pregària de Jonàs
1 El Senyor havia disposat que un gran peix engolís Jonàs. I Jonàs va estar dins el ventre del peix tres dies i tres nits.
2 D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu:
3 —Enmig del perill he clamat al Senyor,
i ell m’ha respost.
Des de l’entranya de la mort he cridat auxili,
i tu, Senyor, has escoltat el meu clam.
4 »M’havies llançat als mars profunds,
m’engolien les aigües abismals,
els teus rompents i les teves onades
em passaven pel damunt.
5 I em deia:
Senyor, m’has apartat de la teva presència.
Oh, si pogués tornar a veure
el teu sant temple!
6 »M’arribava l’aigua al coll,
m’engolia el gran oceà,
les algues se m’enredaven al cap.
7 Davallava als fonaments de les muntanyes,
rere meu es tancaven per sempre
les portes del país dels morts.
»Però tu, Senyor, Déu meu,
m’has tret viu de la fossa.
8 Quan la meva vida defallia,
m’he recordat de tu, Senyor.
T’ha arribat la meva pregària,
ha arribat al teu sant temple.
9 »Els qui adoren els ídols vans,
que deixin de venerar-los!
10 Però jo et donaré gràcies
i t’oferiré un sacrifici:
compliré el que havia promès.
És el Senyor qui em salva!
11 Després el Senyor va ordenar al peix que vomités Jonàs a la platja.