Carnatge a la ciutat sanguinària

    ¹ Ai de la ciutat sanguinària,
carregada d’impostura i de rapinya,
que no es cansava de caceres! ^*
    2 Espetec de fuets, estrèpit de rodes,
galop de cavalls,
sotracs de carros de guerra! ^*
    3 Carrega la cavalleria,
brillen les espases,
llampeguegen les llances.
Ferits pertot arreu i munts de morts!
Cadàvers incomptables,
tothom hi ensopega! ^*

Nínive, la prostituta, avergonyida

    ⁴ «Nínive, la gran prostituta, ^*
que fascinaves per la bellesa
i per les arts de bruixeria!
Ja que venies ^* pobles prostituint-te
i nacions a preu de bruixeries,
    ⁵ aquí em tens contra tu!
Ho dic jo, el Senyor de l’univers. ^*
T’aixecaré la roba fins a la cara
perquè et vegin nua les nacions
i els reialmes et contemplin les vergonyes. ^*
    6 Abocaré immundícies damunt teu,
t’avergonyiré, et convertiré en un espectacle. ^*
    7 Tothom qui et vegi fugirà dient:
“Nínive ha quedat devastada, ^*
i qui se’n compadirà?
On trobarem algú
que vulgui consolar-la?”» ^*

Una destrucció com la de Tebes

    ⁸ ¿Et penses, Nínive, que ets millor que Tebes, ^*
ciutat situada entre els canals del Nil,
pertot voltada d’aigua,
amb un mar per muralla
que la defensava millor que el mar mateix? ^*
    9 Etiòpia i Egipte li donaven una força
que no tenia límits;
Put ^* i els libis eren els seus aliats.
    ¹⁰ Però també els tebans van ser deportats, ^*
se’ls van endur captius,
i els van esclafar les criatures ^*
a les cantonades dels carrers.
Es van fer a sorts els seus prohoms,
es van endur els nobles encadenats.
    ¹¹ També tu, Nínive, t’embriagaràs ^*
i quedaràs eclipsada.
També tu buscaràs qui et defensi
per no caure en poder de l’enemic.

La ciutat que no pot resistir ^*

    ¹² Totes les teves fortaleses
són figueres plenes de fruits primerencs;
quan l’arbre és sacsejat,
el fruit cau a la boca del qui l’espera. ^*
    13 Dintre teu, per tropa hi ha donetes. ^*
Les portes del teu país, Nínive,
s’obren de bat a bat a l’enemic:
el foc ha consumit els forrellats. ^*
    14 Proveeix-te d’aigua per al setge,
reforça les fortificacions:
fica’t al fang, ves trepitjant l’argila
i prepara el motlle dels maons. ^*
    15 Però sàpigues que allà mateix el foc et consumirà,
t’exterminarà l’espasa:
et devorarà com devoren les llagostes.

Una ciutat despoblada

¹⁵
La teva gent era incomptable com les llagostes, ^*
es multiplicava com les saltarel·les.
    ¹⁶ Els teus marxants eren més que les estrelles,
però s’han dispersat com un vol de llagostes.
    ¹⁷ Els teus funcionaris
eren nombrosos com saltamartins,
i els qui duien l’administració
eren com la plaga de llagostes
que s’atura sobre les tanques
en dies de fred.
Però, quan surt el sol, es dispersen
i ni es coneix el lloc on eren. ^*

Un desastre total

    ¹⁸ Els teus governadors,
rei d’Assíria,
s’han adormit.
Els teus comandants
jeuen immòbils. ^*
El teu exèrcit s’ha dispersat per les muntanyes ^*
i no hi ha qui l’aplegui.
    ¹⁹ La teva ruïna no té remei,
la teva ferida és oberta. ^*
Tots els qui en sentiran parlar
aplaudiran el teu desastre.
Perquè la teva maldat,
¿qui no l’ha soferta dia rere dia? ^*