Crida a la conversió

    ¹ Examineu-vos a fons, ^*
gent menyspreable,
    ² abans no es compleixi el decret,
abans no passi el dia i us escampin com la palla, ^*
abans no caigui damunt vostre
l’enuig ardent del Senyor,
abans no caigui damunt vostre
el dia de la seva indignació.
    ³ Cerqueu el Senyor, vosaltres, tots els humils del país, ^*
que compliu els seus preceptes.
Cerqueu la bondat,
cerqueu la humilitat.
Potser així quedareu protegits
el dia de l’enuig del Senyor.

Amenaces contra tots els pobles (2,4-3,8)

Amenaces contra els pobles de ponent ^*

    ⁴ Gaza quedarà desolada,
i Ascaló, devastada.
En ple dia seran expulsats els d’Asdod,
i els d’Ecron seran arrencats.
    ⁵ Ai de vosaltres, els quereteus, que viviu a la regió de vora el mar.
El Senyor ha parlat així contra vosaltres:
«Canaan, país dels filisteus,
jo t’arrasaré, no hi quedarà ningú.
    ⁶ La regió de vora el mar serà terra de pasturatges,
amb pous per als pastors
i pletes per als ramats.»
    ⁷ Els supervivents de Judà
ocuparan aquesta regió;
hi portaran els ramats a pasturar,
i al vespre els ajauran a les cases d’Ascaló.
Perquè el Senyor, el seu Déu, els serà favorable
i renovarà la seva vida.

Amenaces contra els pobles de llevant ^*

    ⁸ «Jo, el Senyor, he sentit les burles de Moab
i els menyspreus dels ammonites.
S’han burlat del meu poble
i s’han engrandit a costa del seu territori.
    ⁹ Ara, doncs, declaro, tan cert com visc,
que Moab i els ammonites
acabaran com Sodoma i Gomorra, ^*
terres de males herbes d’on es treu la sal,
terres desolades per sempre.
Ho dic jo, el Senyor de l’univers, Déu d’Israel.
Seran saquejats pels supervivents del meu poble,
la resta de la meva gent els posseirà.» ^*
    10 Així pagaran la seva arrogància,
ja que es burlaven del poble del Senyor de l’univers
i s’engrandien a costa d’ell.
    ¹¹ El Senyor es mostrarà temible davant d’ells,
destituirà tots els déus d’aquells països.
Llavors l’adoraran les nacions més llunyanes, ^*
cada una en la pròpia terra.

Amenaces contra els pobles del sud i del nord ^*

    ¹² «També a vosaltres, els etíops,
jo, el Senyor, us faré morir a la guerra.»
    ¹³ El Senyor també aixecarà la mà cap al nord
per fer desaparèixer els assiris
i convertirà Nínive en una devastació,
en un lloc eixut com el desert.
    ¹⁴ S’hi ajauran els ramats,
tot el bestiar dels seus veïns.
El mussol i l’eriçó faran nit
dalt dels seus capitells,
i se’n sentiran els esgarips a les finestres. ^*
Des dels llindars es veuran les ruïnes,
perquè l’embigat de cedre quedarà al descobert.
    ¹⁵ Així acabarà la ciutat altiva
que vivia confiada
i pensava dintre seu:
Soc jo sola i ningú més. ^*
Com s’ha convertit en solitud,
en refugi de les bèsties!
Tothom qui hi passi se’n riurà,
alçarà la mà amb aires de mofa. ^*