Esplendor del futur temple restaurat
1 El dia vint-i-u del mes setè, el Senyor va comunicar la seva paraula per mitjà del profeta Ageu. Digué:
2 —Parla al governador de Judà Zorobabel, fill de Xealtiel, al gran sacerdot Jeixua, fill de Jossadac, i a la resta del poble. Digues-los:
3 »“¿Qui queda de vosaltres que hagi vist aquest temple en la seva antiga esplendor? I ara, com el veieu? Si es compara amb l’altre, sembla un no res! 4 Però tu, Zorobabel, sigues ferm. Ho dic jo, el Senyor. Tu també sigues ferm, Jeixua, gran sacerdot, fill de Jossadac, i sigueu ferms tots vosaltres, habitants del país. Ho dic jo, el Senyor. Poseu-vos a la feina, que jo soc amb vosaltres. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. 5 Que també així em vaig comprometre amb vosaltres quan vau sortir d’Egipte. El meu esperit és enmig vostre. No tingueu por!
6 »Això diu el Senyor de l’univers: Una vegada més, i serà aviat, jo faré tremolar el cel, la terra, el mar i els continents. 7 Faré tremolar totes les nacions. Aquí hi afluirà el bo i millor de cada una i ompliré d’esplendor aquest temple. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. 8 L’or i la plata són meus. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. 9 Així aquest últim temple serà més esplendorós que el primer. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. I, en aquest lloc, jo donaré la pau. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.”
Nova crida a reconstruir el temple
10 L’any segon del regnat de Darius, el dia vint-i-quatre del mes novè, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Ageu. Li digué:
11 —Això diu el Senyor de l’univers: “Demana als sacerdots què diu la llei sobre aquest punt: 12 Si algú porta a la falda del seu vestit carn oferta en sacrifici, és a dir, que està santificada, i amb la falda toca pa, llegums, vi, oli o qualsevol altre menjar, ¿queden santificats?”
Els sacerdots respongueren que no. 13 Ageu afegí:
—I si algú ritualment impur pel contacte amb un cadàver toca aquestes coses, ¿quedaran impures?
Els sacerdots respongueren:
—Sí, quedaran impures.
14 Llavors Ageu va dir:
—El mateix passa amb aquest poble, amb aquesta nació, quan es presenten davant meu: tot el treball de les seves mans, tot el que m’ofereixen, és impur. Ho dic jo, el Senyor.
15 »Però ara reflexioneu sobre el que us passarà d’avui endavant! Abans que comencéssiu a col·locar pedres al temple del Senyor, 16 què us passava? Anàveu en una pila de gra on esperàveu trobar vint mesures i només n’hi trobàveu deu; anàveu al cup a buidar la bota de cinquanta mesures de vi i només n’hi trobàveu vint. 17 Jo us castigava enviant la secada, les malures i la calamarsa sobre els vostres conreus, però vosaltres no pensàveu en mi. Ho dic jo, el Senyor. 18 Doncs bé, reflexioneu sobre el que us passarà d’avui endavant. Mireu què us passarà des d’ara, des del dia vint-i-quatre del mes novè, i què us passava el dia que vau posar els fonaments del temple del Senyor. 19 Quina llavor hi queda, al graner? Fins la vinya, la figuera, el magraner i l’olivera no han produït res! Però sapigueu que, des d’avui, jo els beneiré.
Promesa a Zorobabel, l’escollit del Senyor
20 El mateix dia vint-i-quatre d’aquell mes, el Senyor va comunicar la seva paraula a Ageu per segona vegada. Li digué:
21 —Digues al governador de Judà Zorobabel: “Faré tremolar el cel i la terra, 22 bolcaré els trons dels reialmes i anorrearé el poder dels regnes estrangers. Bolcaré els carros de guerra amb els seus guerrers, cauran per terra els cavalls i els cavallers i es mataran amb l’espasa els uns als altres. 23 Aquell dia, ho dic jo, el Senyor de l’univers, et prendré, servent meu Zorobabel, fill de Xealtiel, perquè siguis el meu segell personal. Ho dic jo, el Senyor. Jo t’he escollit. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.”