El dejuni i la justícia

    ¹ L’any quart del regnat de Darius, el dia quatre del mes novè, que és el mes de quisleu, ^* el Senyor va comunicar la seva paraula a Zacaries.
    ² Darius va enviar Betel-Sarèsser, alt oficial del rei, ^* amb els seus homes, per implorar el favor del Senyor ³ i per fer aquesta consulta als sacerdots del temple del Senyor de l’univers i als profetes:
—¿Hem de continuar plorant i dejunant el mes cinquè, ^* com hem fet durant tants anys?
    ⁴ Aleshores el Senyor de l’univers em va comunicar la seva resposta:
    ⁵ —Digues això a tots els habitants del país i als sacerdots:
»“Des de fa setanta anys ^*
feu dejunis i lamentacions
el mes cinquè i el mes setè, ^*
però vosaltres no dejuneu pas per mi. ^*
    6 I quan feu àpats rituals,
mengeu i beveu per al vostre profit.”
    ⁷ Paraules com aquestes ja les proclamava el Senyor de l’univers per mitjà dels profetes d’altre temps, quan estaven habitades i en pau Jerusalem, les ciutats del seu voltant, el Nègueb i la Xefelà.
    ⁸ El Senyor va comunicar encara la seva paraula a Zacaries. Li digué: ^*
    9 —Això havia demanat el Senyor de l’univers:
»“Judiqueu amb justícia,
tingueu els uns amb els altres
un tracte lleial i compassiu.
    ¹⁰ No oprimiu les viudes i els orfes,
ni els immigrants ni els pobres.
No maquineu el mal
els uns contra els altres.” ^*
    11 Però ells no volgueren escoltar, es van girar d’esquena i es van tapar les orelles per no sentir-hi. ¹² Van endurir els seus cors com el diamant i no feren cas dels ensenyaments i de les paraules que l’esperit del Senyor de l’univers els enviava per mitjà dels profetes d’altre temps. Aleshores el Senyor de l’univers es va irritar molt i va declarar: ^*
    13 «Així com jo cridava i ells no m’escoltaven,
ara ells criden i jo no els escolto. ^*
    14 Els vaig dispersar entre pobles que no coneixien.
El país va quedar desert al seu darrere,
ningú no hi passava ni l’habitava.
Van convertir aquella delícia en una desolació.»