Els ídols mentiders

    ¹ Demaneu al Senyor les pluges de primavera.
Ell, que llança llampecs i congria tempestes,
fa créixer per als homes l’herba del camp. ^*
    2 Però els ídols responen amb oracles mentiders,
els endevins veuen falsedats,
els somnis que expliquen són il·lusoris,
donen falsos consols.
Per això els vostres pares anaven esgarriats,
abatuts com un ramat sense pastor.

Alliberament i retorn a la pàtria ^*

    ³ «Contra els pastors s’encén la meva ira,
passaré comptes amb aquests bocs. ^*
Jo, el Senyor de l’univers,
em preocuparé del meu ramat, el poble de Judà,
i el conduiré al combat com un cavall gloriós.
    ⁴ D’ell sortirà la Pedra Angular,
l’Estaca de la Tenda,
l’Arc de Guerra:
tots els capitans sortiran d’ell. ^*
    5 Seran com aquells guerrers ardits
que es llancen al combat
trepitjant el fang dels carrers;
lluitaran perquè jo, el Senyor, soc amb ells,
i els cavallers enemics
hauran de fugir humiliats.
    ⁶ Jo enfortiré el poble de Judà,
salvaré el poble de Josep. ^*
Els faré tornar perquè me n’he apiadat,
serà com si mai no els hagués rebutjat.
Jo soc el Senyor, el seu Déu, que els responc.
    ⁷ Els homes d’Efraïm seran uns herois,
estaran contents com si haguessin begut vi;
els seus fills se n’alegraran quan ho vegin,
s’ompliran de goig gràcies al Senyor.
    ⁸ Els faré un senyal per reunir-los,
perquè els he rescatat.
Tornaran a ser tants com eren.
    ⁹ Jo els he escampat entre els pobles,
però de lluny estant es recordaran de mi,
i tornaran amb els fills que havien fet créixer.
    ¹⁰ Els faré tornar d’Egipte i d’Assíria,
els reuniré i els portaré a Galaad i al Líban,
però ni tan sols allí no tindran prou lloc. ^*
    11 Jo travessaré la mar perillosa,
partiré les ones,
i el fons del Nil s’assecarà. ^*
L’orgullosa Assíria serà humiliada,
Egipte perdrà el seu poder.
    ¹² Jo enfortiré el meu poble,
i ells caminaran en el meu nom.
Ho dic jo, el Senyor.»