El regnat de Déu


    1 El Senyor fa arribar el dia en què, davant vostre, habitants de Jerusalem, seran repartits els vostres béns com a botí. 2 El Senyor reunirà tots els pobles perquè combatin contra Jerusalem: prendran la ciutat, saquejaran les cases, violaran les dones, i la meitat de la població serà deportada. Però l’altra meitat no serà expulsada de la ciutat. 3 Després el Senyor sortirà a lluitar contra aquells pobles com havia lluitat abans en temps de guerra. 4 Aquell dia es plantarà dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem pel cantó d’orient. La muntanya s’obrirà pel mig i es formarà una vall immensa, des de llevant fins a ponent: mitja muntanya recularà cap al nord i mitja cap al sud. 5 Aquella vall entre muntanyes arribarà fins a Assel. Vosaltres fugireu pel mig de la vall, tal com van fugir els vostres pares el dia del terratrèmol en temps d’Ozies, rei de Judà. Llavors vindrà el Senyor, el meu Déu, amb tots els seus sants àngels.
    6 Des d’aquell dia, ja no hi haurà cels serens i cels coberts. 7 En aquell temps, que només el Senyor coneix, serà sempre de dia; ja no hi haurà dies i nits, perquè el vespre serà ple de llum.
    8 Aquell dia brollarà una font a Jerusalem: la meitat de l’aigua anirà cap a orient, al Mar Mort, i l’altra meitat cap a occident, al Mediterrani, tant a l’estiu com a l’hivern. 9 El Senyor serà el rei de tota la terra. Aquell dia, tothom el reconeixerà com a únic Senyor i invocarà només el seu nom.
    10 Tot el país es transformarà en una plana, des de Gueba fins a Rimmon, al sud de Jerusalem. Jerusalem quedarà enlairada i l’habitaran des de la porta de Benjamí fins a la porta de l’Angle, on hi havia la porta antiga, i des de la torre d’Hananel fins als Cups del Rei. 11 Els seus habitants hi viuran segurs; Jerusalem no sofrirà mai més l’extermini.
    12 El Senyor ferirà amb un mal dolent tots els pobles que havien lluitat contra Jerusalem. Farà que se’ls podreixi la carn en vida; els ulls se’ls podriran a les òrbites, i la llengua, a la boca. 13 Aquell dia, el Senyor els omplirà del seu pànic, i es faran violència els uns als altres, cadascú atacarà el seu veí. 14 Els homes de Judà lluitaran per Jerusalem i aplegaran les riqueses de tots els pobles del voltant: or, plata i vestits en gran abundància. 15 I un mal dolent ferirà cavalls, mules, camells, ases i la resta del bestiar dels campaments enemics.
    16 Tots els supervivents dels pobles que havien vingut a atacar Jerusalem hi pujaran cada any per adorar el Rei, el Senyor de l’univers, i per celebrar la festa dels Tabernacles. 17 I si algun dels pobles de la terra no puja a Jerusalem per adorar el Rei, el Senyor de l’univers, la pluja no caurà sobre el seu territori. 18 I si no hi puja el poble egipci, el Senyor el ferirà amb el mal dolent, igual com ferirà els altres pobles que no pugen a celebrar la festa dels Tabernacles. 19 Així seran castigats Egipte i tots els altres pobles que no pugin a celebrar aquesta festa.
    20 Aquell dia, fins i tot a les esquelles dels cavalls hi haurà escrit: «Consagrat al Senyor.» Les olles del temple seran tan sagrades com les calderetes d’aspersió que hi ha davant l’altar dels holocaustos. 21 Totes les olles de Jerusalem i de Judà seran consagrades al Senyor de l’univers. Els qui vinguin a oferir sacrificis les faran servir per a coure-hi la carn de les víctimes. I aquell dia no hi haurà cap més negociant al temple del Senyor de l’univers.