L’aliança sacerdotal amb Leví
1 Ara, doncs, a vosaltres, sacerdots, us adreço aquest advertiment: 2 Si no m’escolteu, si no us hi repenseu i doneu glòria al meu nom, us enviaré calamitats. Canviaré en maledicció les vostres benediccions. Cert que en faré una maledicció, si no us hi repenseu. 3 Sapigueu que no deixaré prosperar la vostra descendència. Us tiraré a la cara el rebuig dels animals sacrificats en les vostres festivitats, i vosaltres sereu llançats amb aquell rebuig. 4 Sapigueu que us he adreçat aquest advertiment perquè es compleixi l’aliança que vaig fer amb Leví. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. 5 Vaig fer aliança amb ell concedint-li la vida i la pau. Ell em reverenciava amb temor i tenia respecte pel meu nom. 6 Les respostes que donava eren veritat, no hi havia res de fals en els seus llavis. Caminava al costat meu en pau i amb rectitud, i gràcies a ell molts es penedien de les seves culpes. 7 De fet, les paraules del sacerdot han de vetllar per fer conèixer el que Déu vol, i la gent li demana una resposta perquè és l’enviat del Senyor de l’univers. 8 Però vosaltres, sacerdots, us heu apartat del bon camí, i les vostres respostes n’han fet caure molts. Heu arruïnat l’aliança que jo havia fet amb Leví. 9 Per això, també jo us omplo de menyspreu i d’humiliació als ulls de tot el poble, perquè no heu guardat els meus camins, i les vostres respostes es guien per favoritismes.
Reprensió als deslleials
10 ¿No tenim tots nosaltres un únic pare? ¿No és un únic Déu el qui ens ha creat? Doncs, per què n’hi ha que són deslleials al seu germà, profanant així l’aliança dels nostres pares? 11 Els de Judà han estat deslleials. Enmig d’Israel, a Jerusalem, han comès coses abominables: han profanat el lloc sant, tan estimat pel Senyor, casant-se amb dones que adoren déus estrangers. 12 Per als qui es comporten així, el Senyor farà desaparèixer del campament de Jacob el qui crida l’alerta i el qui la respon, i també el qui presenta ofrenes al Senyor de l’univers.
13 Però, a més a més, encara feu això altre: cobriu de llàgrimes l’altar del Senyor, plorant i gemegant, perquè ell no mira les vostres ofrenes ni les accepta amb benvolença de les vostres mans. 14 I pregunteu: «Per què és així?» Doncs bé: perquè el Senyor va ser testimoni del teu compromís entre tu i la dona de quan eres jove, però tu li has estat infidel, tot i que ella era la teva companya, la dona amb qui t’havies compromès. 15 Això no ho faria ningú que tingués una mica de seny. Què busca la persona assenyada? Una descendència segons Déu. Repenseu-vos-hi, doncs: no sigueu deslleials a la dona de quan éreu joves. 16 No vull que ningú abandoni la muller. Ho dic jo, el Senyor Déu d’Israel. Els qui ho han fet han cobert de violència el seu mantell matrimonial. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Repenseu-vos-hi, doncs, i no sigueu deslleials.
Crítiques contra el Senyor
17 Les vostres enraonies cansen el Senyor. I vosaltres pregunteu: «Com demostres que el cansem?» Doncs bé, el canseu quan dieu que ell mira amb bons ulls els qui fan el mal i es complau en gent d’aquesta mena. O també quan pregunteu: «On és el Déu que fa justícia?»