Per què s’avaloten les nacions? ^*

    ¹ Per què s’avaloten les nacions, ^*
i els pobles es conjuren en va?
    ² Els reis de la terra prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans ^*
contra el Senyor i contra el seu Ungit: ^*
    3 «Trenquem els seus lligams!
Traguem-nos el seu jou!» <sup>*

    4</sup> Però se’n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se’n burla. ^*
    5 Aleshores els parla indignat,
amb el seu enuig els desconcerta:
    ⁶ «Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.»

    ⁷ Ara proclamo el decret del Senyor. ^*
Ell m’ha dit: «Tu ets el meu fill; ^*
avui jo t’he engendrat. <sup>*

    8</sup> »Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència, ^*
posseiràs el món d’un cap a l’altre. ^*
    9 Els destrossaràs amb una vara de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa.» <sup>*

    10</sup> Per tant, reis, tingueu seny; ^*
apreneu, governants de la terra. ^*
    11 Serviu el Senyor, venereu-lo,
veniu tremolosos a fer-li homenatge, ^*
    12 no fos cas que s’irrités i acabéssiu malament ^*
si de sobte s’inflamava el seu enuig.
Feliços els qui en ell es refugien. ^*