(9 B)

Com és, Senyor, que et quedes lluny? ^*

Làmed

    ¹ Com és, Senyor, que et quedes lluny, ^*
que t’amagues en els moments de la desgràcia?
    ² Amb insolència, l’impiu persegueix els desvalguts,
i cauen en les intrigues que ell trama.
    ³ S’enorgulleix el malvat de les seves ambicions;
àvid de diners, menysprea el Senyor. ^*
    4 Altiu i sense escrúpols, el malvat exclama:
«Déu no passa comptes, no és res.» ^*
Això és el que pensa.

    ⁵ Sempre prospera en tot el que emprèn. ^*
Troba molt llunyans els teus judicis,
es riu de tots els seus rivals.

    ⁶ Pensa en el seu cor: «No cauré mai;
per anys que passin, no veuré desgràcies.» ^*

Pe

    ⁷ Té la boca plena de malediccions, ^*
d’enganys i violència;
amaga sota la llengua ^* maldat i maleficis. ^*
    8 Es posa a l’aguait a l’entrada del poble
per assassinar d’amagat l’innocent.

Ain

⁸
Els seus ulls espien l’indefens, ^*
    9 sotja d’amagat, ^* com un lleó entre els matolls: ^*
és a punt per a endur-se el dissortat,
el captura, i amb el llaç ^* l’arrossega.
    ¹⁰ S’ajup, s’aclofa fins a terra,
cau l’indefens a les seves urpes.

    ¹¹ Pensa en el seu cor: «Déu se n’oblida,
aparta els ulls, ^* no veu mai res.» ^*

Cof

    ¹² Alça’t, Senyor, aixeca la mà, Déu meu,
no t’oblidis de l’indefens! ^*
    13 Per què l’impiu menysprea Déu
i pensa en el seu cor: «Ell no passa comptes»?

Reix

    ¹⁴ Prou que ho veus, tot això,
tu que esguardes penes i sofrences
i les reculls a les teves mans.
A tu s’abandona l’indefens,
ets l’ajuda dels orfes. ^*

Xin

    ¹⁵ Desarma, Senyor, l’home impiu i dolent,
demana-li comptes de la seva impietat,
i no en quedarà ni rastre.

    ¹⁶ El Senyor és rei per sempre més: ^*
del seu país, els pagans desapareixen. ^*

Tau

    ¹⁷ Acull, Senyor, el desig dels humils,
enforteix el seu cor, escolta’ls:
    ¹⁸ fes justícia al desvalgut i a l’orfe,
que no els torni a oprimir l’home que és terra.