(11)

Creix la infàmia entre els homes ^*

    ¹ Per al mestre de cor: a la tonada de «Haixeminit». ^* Salm del recull de David.

    ² Salva’ns, Senyor, que no es troba gent bona;
entre els homes ja no hi ha fidelitat. ^*
    3 Tot el que es diuen l’un a l’altre són enganys,
fruit de llavis mentiders i d’un cor fals. <sup>*

    4</sup> Que el Senyor arrenqui els llavis mentiders
i la llengua que parla amb altivesa. ^*
    5 Ells diuen: «La llengua ens fa forts,
els nostres llavis ens defensen:
quin senyor ens pot manar?» <sup>*

    6</sup> Diu el Senyor:
«Veient l’opressió dels desvalguts
i el gemec dels pobres, ^*
ara mateix m’aixecaré,
salvaré els qui són menyspreats.» <sup>*

    7</sup> Les promeses del Senyor són de bona llei;
són plata sense escòries, ^* refinada set vegades. ^*
    8 Tu, Senyor, les mantindràs,
i ens guardaràs d’aquesta gent per sempre.

    ⁹ Els injustos ronden pertot arreu,
mentre creix la infàmia entre els homes. ^*