(13)


Què pensen els insensats?


    1 Per al mestre de cor. Del recull de David.

Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.»
Són corromputs, el seu obrar és detestable,
no n’hi ha cap que faci el bé.

    2 El Senyor guaita des del cel i observa els homes,
per veure si n’hi ha cap d’assenyat que cerqui Déu.

    3 Tots plegats s’han desviat, s’han pervertit;
no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol.

    4 Qui no s’adona del que fan aquests malèfics?
Tot menjant el seu pa,
devoren el meu poble i no invoquen el Senyor.

    5 Quin esglai els cau al damunt
quan veuen Déu fent costat als qui són justos!

    6 Us rèieu de les esperances del pobre,
però el Senyor mateix l’empara.

    7 Que vingui de Sió la salvació d’Israel!
Quan el Senyor renovarà la vida del seu poble,
Jacob s’omplirà de goig, Israel s’alegrarà.