(15)

Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi ^*

    ¹ Poema del recull de David.

Guarda’m, Déu meu,
en tu trobo refugi. ^*
    2 Dic ^* al Senyor: «Ets el meu Déu!
Ningú com tu no em fa feliç.» <sup>*

    3</sup> Als sants ^* que hi ha a la terra, gent forta, ^*
va tot el meu amor.
    ⁴ Però que multipliquin les penes
els qui van darrere els falsos déus; ^*
jo no els oferiré més sacrificis, ^*
els meus llavis no pronunciaran els seus noms. <sup>*

    5</sup> Senyor, heretat meva i calze meu,
tu m’has triat la possessió. ^*
    6 La part que m’ha tocat és deliciosa,
m’encisa la meva heretat.

    ⁷ Beneït sigui el Senyor, que em dona seny; ^*
fins a les nits instrueix el meu cor. ^*
    8 Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, ^* mai no cauré.

    ⁹ El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, ^*
fins el meu cos reposa confiat:
    ¹⁰ no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,
no deixaràs veure al teu fidel la corrupció. <sup>*

    11</sup> M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant;
a la teva dreta, ^* delícies per sempre. ^*