(17)

T’estimo, Senyor, força meva ^*

    ¹ Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor. Càntic que va dedicar al Senyor quan l’hagué salvat del poder de tots els seus enemics i de les mans de Saül. David va dir: <sup>*

    2</sup> T’estimo, Senyor, força meva; ^*
    3 Senyor, ets roca i muralla que m’allibera.
Déu meu, penyal on m’emparo,
escut ^* i baluard, força ^* que em salva!
    ⁴ Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat:
ell em salva dels enemics.

    ⁵ M’envoltaven els llaços de la mort, ^*
sentia l’esglai dels torrents de Belial; ^*
    6 m’estrenyia la mort amb els seus llaços,
tenia davant meu els seus paranys. ^*
    7 En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor,
vaig cridar socors al meu Déu.
Des del seu palau, va escoltar el meu clam,
el meu crit li arribà al cor.

    ⁸ Llavors la terra s’estremí i tremolà, ^*
cruixiren els fonaments de les muntanyes, ^*
trontollaren quan ell es va indignar.
    ⁹ El seu respir treia glops de fum,
li sortia de la boca un foc devorador,
tot ell llançava brases ardents.
    ¹⁰ Decantà la volta del cel i baixà, ^*
tenia sota els peus una negra nuvolada.

    ¹¹ Endut sobre les ales dels vents,
volava amb un querubí per carrossa. ^*
    12 L’envoltava un pavelló de fosca,
aigua tenebrosa i espessa nuvolada; ^*
    13 els núvols, davant el seu esclat,
es tornaven brases roents i calamarsa.

    ¹⁴ El Senyor, dalt al cel, feu esclatar la tronada,
l’Altíssim feu retrunyir la seva veu, ^*
envià calamarsa i brases roents;
    ¹⁵ dispersà els enemics disparant les seves fletxes, ^*
se’n desfeu llançant arreu els seus llamps.
    ¹⁶ Llavors va aparèixer el fons del mar,
els fonaments de la terra quedaren descoberts,
quan ressonà el reny del Senyor,
el bufec terrible del seu respir. <sup>*

    17</sup> Des de dalt allargà la mà i m’agafà,
i em tragué fora de les aigües abismals; ^*
    18 em salvà d’enemics poderosos,
d’adversaris més forts que no pas jo. ^*
    19 Un mal dia es plantaren davant meu,
però el Senyor vingué a sostenir-me;
    ²⁰ em feu sortir a camp obert,
em salvà perquè m’estimava.

    ²¹ El Senyor recompensa la meva innocència,
em premia perquè tinc pures les mans,
    ²² perquè he guardat els seus camins,
mai no m’he allunyat del meu Déu.
    ²³ Sempre tinc presents els seus preceptes,
mai no em desvio dels seus decrets;
    ²⁴ em porto amb ell honradament
i em guardo net de tota culpa.
    ²⁵ Així el Senyor recompensa la meva innocència,
em premia perquè, als seus ulls, les meves mans són pures.

    ²⁶ Senyor, ets fidel amb qui és fidel;
honrat, amb l’home honrat;
    ²⁷ ets sincer amb el sincer,
però, amb el dolent, ets sagaç. ^*
    28 Salves el poble humil
i fas abaixar els ulls als superbs. <sup>*

    29</sup> Tu, Senyor, ets llum de la meva llàntia, ^*
claror en les meves nits, Déu meu.
    ³⁰ Fiant-me de tu, escometo els adversaris,
fiant-me del meu Déu, assalto la muralla.

    ³¹ Els camins de Déu són justos,
la paraula del Senyor és de bona llei; ^*
és escut de tothom qui s’hi empara.
    ³² Qui és Déu sinó el Senyor?
Quina roca hi ha, llevat del nostre Déu? ^*
    33 És ell qui m’ha armat de valentia ^*
i m’ha mostrat el camí just.

    ³⁴ Em dona peus lleugers com els dels cérvols
i em manté invencible dalt dels cims. ^*
    35 M’ensinistra les mans a combatre,
i els braços, a tensar la ballesta. <sup>*

    36</sup> Em salves amb el teu escut, ^*
em sosté la teva dreta,
em fa gran el teu favor.
    ³⁷ Eixamples els camins sota els meus peus,
i els meus passos no flaquegen.
    ³⁸ Persegueixo els enemics fins que els atrapo,
no torno sense haver-los abatut;
    ³⁹ els fereixo i no poden alçar-se,
cauen sota els meus peus. <sup>*

    40</sup> M’has cenyit de valentia per al combat,
doblegues sota meu els adversaris,
    ⁴¹ fas fugir del meu davant els enemics, ^*
i jo anorreo els qui em detesten.
    ⁴² Criden auxili, i ningú no els salva;
clamen al Senyor, i no els respon;
    ⁴³ els desfaig com la pols al bat del vent,
els trepitjo com el fang dels carrers.

    ⁴⁴ M’alliberes dels avalots del poble
i em fas sobirà d’altres nacions; ^*
un poble que no coneixia es posa al meu servei. ^*
    45 Els estrangers, així que em senten,
se’m sotmeten i m’obeeixen;
    ⁴⁶ desesmats i engrillonats,
s’acosten fent tentines. <sup>*

    47</sup> Viu el Senyor! Beneït sigui el meu penyal,
sigui enaltit el Déu que em salva!
    ⁴⁸ Déu em concedeix de fer justícia
i sotmet els pobles al meu govern. ^*
    49 Tu m’alliberes de l’assalt dels enemics,
em fas triomfar dels qui s’alcen contra mi;
em salves dels homes violents.

    ⁵⁰ Per això et lloaré entre les nacions,
cantaré al teu nom, Senyor: ^*
    51 «Ell dona grans victòries al seu rei,
es mostra fidel al seu Ungit, ^*
a David i al seu llinatge per sempre.»