(27)


A tu clamo, Senyor, penyal meu


    1 Del recull de David.

A tu clamo, Senyor, penyal meu,
no et quedis lluny de mi, en silenci.
Si no fas cas de mi,
seré com els qui baixen a la fossa de la mort.

    2 Escolta la meva súplica
quan clamo a tu cridant auxili,
quan alço les mans
vers la cambra del teu santuari.

    3 No em llancis amb els culpables
ni amb els qui obren el mal;
parlen de pau als seus companys,
però coven malícia dins el cor.

    4 Torna’ls això que han fet,
les maldats que han comès.
Torna’ls la paga que es mereixen
per les obres de les seves mans.

    5 No han entès les gestes del Senyor,
les obres de la seva mà;
per això els destruirà
i no els reconstruirà més.

    6 Beneït sigui el Senyor,
que escolta la meva súplica.

    7 El Senyor és la meva força,
l’escut que em protegeix;
el meu cor confia en ell.
M’ha ajudat i se n’alegra el meu cor;
vull lloar-lo amb els meus cants.

    8 El Senyor és la muralla del seu poble,
el baluard que salva el seu Ungit.

    9 Salva el teu poble,
beneeix la teva heretat.
Sigues el seu pastor,
pren-los en braços per sempre.