(35)


Que n’és, de preciós, el teu amor


    1 Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor.
    2 L’injust porta dintre seu l’oracle del pecat;
viu sense cap temor de Déu.

    3 L’afalaga massa el seu pecat
per a descobrir i blasmar la pròpia culpa.

    4 Tot el que diu és engany i maldat,
renuncia a tenir seny i a fer el bé.

    5 Rumia tota la nit quin mal farà,
s’obstina a seguir els camins dolents,
no reprova la maldat.

    6 El teu amor, Senyor, s’eleva fins al cel,
la teva fidelitat arriba fins als núvols.

    7 La teva justícia és com les muntanyes més altes,
com l’oceà infinit són les teves decisions.
Senyor, tu salves homes i bèsties.

    8 Que n’és, de preciós, Déu meu, el teu amor!
Els homes s’emparen a l’ombra de les teves ales,

    9 se sacien del bo i millor de casa teva;
els fas beure al torrent del paradís.

    10 En tu hi ha la font de la vida,
i veiem la llum en la teva llum.

    11 Mantén el teu amor als qui et coneixen,
la teva salvació, als rectes de cor.

    12 Que no se m’acosti el peu de l’orgullós,
que no em faci fugir la mà de l’injust.

    13 Allí mateix han caigut els qui obren el mal;
els han tirat per terra i no es poden aixecar.