(35)

Que n’és, de preciós, el teu amor ^*

    ¹ Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor.
    ² L’injust porta dintre seu ^* l’oracle del pecat; ^*
viu sense cap temor de Déu. ^*
    3 L’afalaga massa el seu pecat
per a descobrir i blasmar la pròpia culpa.

    ⁴ Tot el que diu és engany i maldat, ^*
renuncia a tenir seny i a fer el bé.
    ⁵ Rumia tota la nit quin mal farà, ^*
s’obstina a seguir els camins dolents, ^*
no reprova la maldat.

    ⁶ El teu amor, Senyor, s’eleva fins al cel,
la teva fidelitat arriba fins als núvols. ^*
    7 La teva justícia és com les muntanyes més altes,
com l’oceà infinit són les teves decisions. ^*
Senyor, tu salves homes i bèsties.

    ⁸ Que n’és, de preciós, Déu meu, el teu amor!
Els homes s’emparen a l’ombra de les teves ales, ^*
    9 se sacien del bo i millor de casa teva; ^*
els fas beure al torrent del paradís. <sup>*

    10</sup> En tu hi ha la font de la vida, ^*
i veiem la llum en la teva llum. ^*
    11 Mantén el teu amor als qui et coneixen, ^*
la teva salvació, als rectes de cor. <sup>*

    12</sup> Que no se m’acosti el peu de l’orgullós,
que no em faci fugir la mà de l’injust.
    ¹³ Allí mateix han caigut els qui obren el mal;
els han tirat per terra i no es poden aixecar.