Vuitena plaga: les llagostes
1 El Senyor va dir a Moisès:
—Ves a trobar el faraó. Jo he endurit el seu cor i el dels seus cortesans, perquè vull fer aquests prodigis enmig d’ells. 2 Així podràs explicar als teus fills i als teus nets com m’he burlat dels egipcis i quins prodigis he obrat enmig seu. I vosaltres sabreu que jo soc el Senyor.
3 Moisès i Aaron anaren a trobar el faraó i li van dir:
—Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: “Quant de temps trigaràs encara a doblegar-te davant meu? Deixa sortir el meu poble perquè m’adori. 4 Si t’hi negues, demà mateix faré venir les llagostes al teu territori. 5 Cobriran tota la superfície del país, fins al punt que ni es podrà veure la terra. Devoraran tot el que s’havia salvat de la pedregada i tots els arbres que han tret fulla en els vostres camps. 6 Ompliran els teus palaus, les cases dels teus cortesans i les de tots els egipcis. Cap dels teus avantpassats no ha vist mai una invasió tan gran des del dia que començaren a existir sobre la terra.”
Moisès es girà i va sortir de davant del faraó. 7 Els cortesans del faraó li van dir:
—Fins quan serà aquest home un parany per a nosaltres? Deixa sortir aquesta gent i que vagin a adorar el Senyor, el seu Déu. ¿No veus que Egipte acabarà destruït?
8 Llavors tornaren a cridar Moisès i Aaron a la presència del faraó. Ell els va dir:
—Aneu i adoreu el Senyor, el vostre Déu. Qui sou els qui heu d’anar-hi?
9 Moisès va respondre:
—Hem d’anar-hi tots, amb els nostres joves i els nostres vells, els nostres fills i les nostres filles, i hem d’endur-nos també els ramats d’ovelles i de vaques, perquè hem de celebrar una gran festa en honor del Senyor.
10 El faraó els digué:
—Que el Senyor sigui amb vosaltres, si us penseu que us deixaré sortir amb els vostres fills! ¿Veieu com porteu males intencions? 11 Això no pot ser! A adorar el Senyor, només hi aniran els homes! No és el que volíeu?
Moisès i Aaron van ser expulsats de davant el faraó.
12 Llavors el Senyor va dir a Moisès:
—Estén la mà cap a Egipte, i que pugin les llagostes. Cobriran tot el país d’Egipte i devoraran tota l’herba dels camps, tot el que es va salvar de la pedregada.
13 Moisès va alçar el seu bastó cap al país d’Egipte i el Senyor va fer que es girés un vent de llevant durant tot el dia i tota la nit. Al matí, el vent de l’est havia portat les llagostes. 14 Van envair tot el país d’Egipte i es van escampar per tot el territori. Mai no hi ha hagut a Egipte una munió tan gran de llagostes, ni n’hi haurà mai més cap. 15 Cobrien la superfície de la terra fins al punt que el país va quedar enfosquit. Les llagostes van devorar l’herba i la fruita dels arbres que s’havien salvat de la pedregada. En tot el país d’Egipte no va quedar res de verd, ni als arbres ni als camps.
16 El faraó va fer cridar corrents Moisès i Aaron i els va dir:
—He pecat contra el Senyor, el vostre Déu, i contra vosaltres. 17 Perdoneu el meu pecat, també aquesta vegada, i pregueu al Senyor, el vostre Déu, que aparti de mi tan sols aquesta calamitat mortal.
18 Moisès va sortir de davant del faraó i va pregar al Senyor. 19 Llavors el Senyor va fer que es girés un vent de ponent molt fort, que s’endugué les llagostes i les llançà al Mar Roig. No en va quedar ni una en tot el territori d’Egipte. 20 Però el Senyor va endurir el cor del faraó, que no deixà sortir els israelites.
Novena plaga: la tenebra
21 El Senyor va dir a Moisès:
—Estén enlaire la mà i que caigui sobre Egipte una foscor tan espessa que fins i tot es pugui tocar.
22 Moisès va estendre enlaire la mà i durant tres dies hi hagué en tot el país d’Egipte una tenebra tan espessa 23 que no es veien els uns als altres. Durant tres dies, ningú no es pogué moure del lloc on era. Mentrestant, tots els israelites tenien llum als llocs on residien.
24 El faraó va cridar Moisès i li digué:
—Aneu a adorar el Senyor. Us podeu endur també els vostres fills, però els ramats de vaques i d’ovelles han de quedar-se aquí.
25 Moisès va replicar:
—¿Ens les donaràs tu, les víctimes per als sacrificis i els holocaustos que hem d’oferir al Senyor, el nostre Déu? 26 Els nostres ramats també vindran amb nosaltres; aquí no hi quedarà ni un sol animal. Les víctimes per al culte del Senyor, el nostre Déu, les hem de prendre dels nostres ramats; i fins que serem allí no sabrem què li hem d’oferir.
27 Però el Senyor va endurir el cor del faraó, que no volgué deixar-los sortir. 28 El faraó digué a Moisès:
—Ves-te’n d’aquí i no t’atreveixis més a presentar-te davant meu. El dia que tornis, moriràs.
29 Moisès li respongué:
—Passarà tal com has dit: no et tornaré a veure mai més.