(45)


Déu és el nostre castell de refugi


    1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. A la tonada de «Alamot». Càntic.

    2 Déu és el nostre castell de refugi,
un defensor ferm en hores de perill.

    3 Per això no temem res quan la terra se somou,
quan les muntanyes trontollen dins els mars;

    4 ja poden bramular i escumejar les seves aigües
i, al seu embat, estremir-se les muntanyes. Pausa

    5 Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.

    6 Déu és al mig d’ella, no pot trontollar.
Déu la defensa abans que apunti el dia.

    7 Si els pobles s’avaloten i trontollen els reialmes,
retruny la seva veu i la terra es desfà.

    8 El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa

    9 Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra.

    10 A tot arreu ha fet cessar els combats,
ha trencat els arcs i trossejat les llances,
ha tirat al foc els escuts.

    11 «Desistiu, reconeixeu que jo soc Déu:
domino els pobles, domino la terra.»

    12 El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa