(54)


Escolta el meu prec, Déu meu


    1 Per al mestre de cor, amb instruments de corda. Cant de David.

    2 Escolta el meu prec, Déu meu;
quan et suplico, no t’amaguis.

    3 Escolta atentament i respon-me!

Vaig perdut, portant arreu el meu dolor,

    4 empès pels crits dels enemics
i la fúria dels malvats.
Aboquen damunt meu malediccions,
m’odien amb tota la ràbia.

    5 Dintre meu sento el cor adolorit,
un pànic de mort m’atenalla,

    6 m’envaeixen la por i el tremolor,
s’apodera de mi l’esgarrifança.

    7 I dic: «Qui tingués les ales del colom!
D’una volada aniria a aixoplugar-me.

    8 Fugiria errant, ben lluny,
i em quedaria al desert. Pausa

    9 De pressa buscaria un recer
contra ventades i huracans.»

    10 Embolica les seves llengües, Senyor,
posa-hi desavinença.
Perquè veig a la ciutat violències i discòrdies,

    11 que ronden la muralla de nit i de dia.
Dintre d’ella hi ha tirania i males arts,

    12 al seu bell mig tot són intrigues;
en els seus mercats abunden
l’engany i el frau.

    13 Si m’insultava un enemic,
això ho podria suportar.
Si s’alcés contra mi un que m’odia,
d’aquest, podria amagar-me’n.

    14 Però ets tu, el meu company,
el meu amic i confident.

    15 Una dolça intimitat ens unia,
ens trobàvem plegats a la casa de Déu.

    16 Que els arribi la mort de sorpresa,
que baixin vius al país dels morts.
Hi ha tanta maldat dintre d’ells!

    17 Jo adreço a Déu la meva súplica,
i ell, el Senyor, em salvarà.

    18 Al vespre, al matí, al migdia,
li confio el meu dolor,
i ell escolta el meu clam.

    19 Ha guardat en pau la meva vida
enfront dels qui m’agredien:
eren molts els qui lluitaven contra mi.

    20 Que Déu m’escolti i els humiliï,
ell que regna des de sempre. Pausa
Són gent que no vol esmenar-se,
no té temor de Déu.

    21 Trenca els tractes de pau,
viola els pactes que ha fet.

    22 El seu parlar és melós,
però el seu cor és agressiu;
les seves paraules llisquen com l’oli,
però de fet són punyals desembeinats.

    23 Deixa en mans del Senyor el teu destí
i ell et sostindrà.
No permetrà mai de la vida
que el just trontolli.

    24 Déu meu, tu els faràs baixar
a la fossa de la mort.
Els homes fraudulents i sanguinaris
no arribaran a la meitat de la vida.
Però jo tinc posada en tu la confiança.