(74)

Et lloem, Déu nostre, et lloem ^*

    ¹ Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Salm. Del recull d’Assaf. ^* Càntic.

    ² Et lloem, Déu nostre, et lloem;
el teu nom és a prop nostre, ^*
i tothom conta els teus prodigis. <sup>*

    3</sup> «Vindré», diu ell, «a judicar amb rectitud
quan jo mateix ho decideixi.
    ⁴ Encara que trontolli la terra ^* amb tots els qui l’habiten,
jo mantindré ferms els seus pilars.» ^* Pausa <sup>*

    5</sup> Ara dic ^* als insolents: «No us insolenteu!»
Dic als injustos: «No us enorgulliu! ^*
    6 No alceu tan alt el vostre front
ni parleu amb un posat tan arrogant.» <sup>*

    7</sup> Perquè la grandesa no ve
ni de llevant, ni de ponent, ni del desert;
    ⁸ ve de Déu, l’únic que judica,
que abaixa l’un i exalta l’altre. <sup>*

    9</sup> El Senyor té una copa a la mà,
plena d’un vi fort, adobat amb espècies;
l’aboca i el fa beure fins a l’última gota ^*
a tots els injustos de la terra.

    ¹⁰ Jo ho proclamaré per sempre més,
cantaré al Déu de Jacob:
    ¹¹ «Abatré», diu ell, «l’orgull de l’injust;
el just, en canvi, alçarà el seu front.» ^*