Càntic de Moisès

    ¹ Llavors Moisès, amb els israelites, va entonar aquest càntic en honor del Senyor: ^*
Cantem al Senyor
per la seva gran victòria;
ha tirat al mar
cavalls i cavallers.
    ² Del Senyor em ve la força i el triomf, ^*
és ell qui m’ha salvat.
És el meu Déu, i jo l’he de lloar,
el Déu del meu pare, ^* i jo l’he d’enaltir.
    ³ El Senyor és un gran guerrer, ^*
«Jahvè» és el seu nom. ^*
    4 Els carros del faraó i el seu exèrcit,
els ha llançat dins el mar.
Els millors combatents
s’han enfonsat al Mar Roig.
    ⁵ Els han cobert les onades,
han baixat al fons com una pedra.
    ⁶ La teva dreta, Senyor,
és forta i gloriosa.
La teva dreta, Senyor,
ha desfet l’enemic.
    ⁷ La teva grandesa ha derrocat els adversaris.
La teva ira s’arbora
i els consumeix com la palla.
    ⁸ Al bufec del teu alè ^*
s’han apilat les aigües,
s’han alçat les onades com un dic,
s’ha endurit l’aigua al mig del mar.
    ⁹ L’enemic es deia:
«Els perseguiré, els agafaré,
m’atiparé de repartir botí,
em trauré l’espasa,
i tots seran meus!»
    ¹⁰ Però bufa el teu alè, i el mar els cobreix;
s’enfonsen com plom dins les aigües poderoses. ^*
    11 Qui és com tu entre els déus, Senyor? ^*
Qui és com tu, magnífic entre els sants? ^*
Fas proeses temibles,
obres meravelles.
    ¹² Has aixecat la mà,
i els ha engolit la terra. ^*
    13 Encamines amb amor
el poble que has redimit;
el teu poder el condueix
fins al teu lloc sagrat.
    ¹⁴ Els pobles tremolen només de sentir-ho;
el pànic s’apodera dels habitants de Filistea.
    ¹⁵ Estan esglaiats els cabdills d’Edom,
els caps de Moab s’han estremit;
s’han espantat tots els habitants de Canaan.
    ¹⁶ Han caigut damunt d’ells
el pànic i el terror;
la força del teu braç
els ha deixat muts com la pedra,
mentre el teu poble travessava, Senyor,
mentre travessava el poble que t’has fet teu. ^*
    17 Fes-lo entrar a la muntanya;
implanta’l, Senyor, a la teva heretat,
al lloc que has preparat per a residir-hi,
al santuari que han bastit les teves mans. ^*
    18 El Senyor serà rei per sempre més! ^*
    19 Quan els cavalls del faraó, amb els seus carros i els seus guerrers, van entrar al mar, el Senyor va fer tornar les aigües damunt d’ells. En canvi, els israelites havien caminat enmig del mar per terra eixuta. ^*
    20 Aleshores la profetessa Maria, germana d’Aaron, ^* va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins. ^{* 21} Maria entonava la tornada:
Canteu al Senyor
per la seva gran victòria;
ha tirat al mar
cavalls i cavallers. ^*

La marxa pel desert (15,22-18,27)

L’aigua de Marà

    ²² Moisès va fer partir Israel del Mar Roig cap al desert de Xur. ^* Van caminar durant tres dies pel desert, sense trobar aigua, ²³ fins que arribaren a Marà; ^* però no hi pogueren beure aigua, perquè era amarga. Per això aquell lloc s’anomena Marà (que vol dir «amargor»). ²⁴ El poble començà a murmurar ^* contra Moisès. Deien:
—Què hem de beure?
    ²⁵ Moisès va clamar al Senyor, i el Senyor li va mostrar un tronc. Ell el va tirar a l’aigua, i l’aigua es tornà dolça. ^*
Allà el Senyor va donar al poble lleis i prescripcions, ^* i també allà va posar-lo a prova. ^{* 26} Li digué:
—Si escoltes la veu del Senyor, el teu Déu, i fas allò que li plau, si obeeixes els seus manaments i guardes tots els seus decrets, no us enviaré les malalties que he enviat als egipcis, perquè jo, el Senyor, us guareixo.
    ²⁷ Després els israelites van arribar a Elim, on hi ha dotze fonts i setanta palmeres, i van acampar allí, vora les aigües. ^*