(101)

No m’amaguis la mirada ^*

    ¹ Pregària d’un afligit que se sent defallir i aboca el seu plany davant el Senyor. <sup>*

    2</sup> Senyor, escolta la meva pregària,
que arribi fins a tu el meu clam. <sup>*

    3</sup> No m’amaguis la mirada ^*
en dies de perill;
sempre que t’invoco,
escolta atentament, ^*
no triguis a respondre’m.

    ⁴ Els meus dies s’esvaeixen com el fum,
es consumeixen els meus ossos com les brases,
    ⁵ s’asseca el meu cor, segat com l’herba, ^*
no tinc esma de menjar el meu pa;
    ⁶ a força de plànyer-me,
em queda solament la pell i l’os. <sup>*

    7</sup> Visc com els mussols en el desert
i les xibeques a les ruïnes,
    ⁸ passo la nit en vetlla
com les òlibes al terrat.
    ⁹ Els enemics m’escarneixen tot el dia,
en to de burla ^* juren pel meu nom.

    ¹⁰ Menjo cendra com si fos pa,
barrejo amb les llàgrimes la beguda, ^*
    11 quan veig la fúria i l’enuig
amb què m’has alçat i rebatut.
    ¹² Els meus dies declinen com l’ombra del capvespre
i em vaig assecant com l’herba. <sup>*

    13</sup> Però tu, Senyor, regnes per sempre ^*
i es perpetua de segle en segle el teu record. ^*
    14 T’aixecaràs i t’apiadaràs de Sió, ^*
perquè ja és temps de compadir-te’n, ja n’és l’hora!
    ¹⁵ Els teus servents estimen les seves pedres,
els fa llàstima la seva pols. <sup>*

    16</sup> Els estrangers veneraran el nom del Senyor,
tots els reis de la terra, la seva majestat,
    ¹⁷ quan el Senyor restaurarà Sió ^*
i s’hi manifestarà amb la seva glòria, ^*
    18 quan farà cas de l’oració dels desvalguts
i no menystindrà les seves pregàries.

    ¹⁹ Que quedi escrit això per a les generacions que vindran, ^*
i el poble creat de nou lloarà el Senyor dient:
    ²⁰ «El Senyor mira des de les altures del cel,
des del seu lloc sagrat esguarda la terra, ^*
    21 per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a la mort, ^*
    22 perquè anunciïn a Sió el nom del Senyor,
a Jerusalem, la seva lloança,
    ²³ quan s’hi apleguin pobles i reialmes
i tots alhora serveixin el Senyor.»

    ²⁴ Ell esgotava a mig camí les meves forces,
volia escurçar la meva vida.

    ²⁵ Però jo he dit:
«Déu meu, no em prenguis a la meitat dels meus dies, ^*
que els teus anys s’allarguen de segle en segle.
    ²⁶ Al principi vas assentar la terra, ^*
i el cel és obra de les teves mans;
    ²⁷ ells passaran, però tu perduraràs.
Com un vestit es gastaran, ^*
i tu els canviaràs com la roba que ha envellit:
realment envelliran!
    ²⁸ Però tu ets sempre el mateix
i els teus anys no tindran fi.» <sup>*

    29</sup> Els fills dels teus servents viuran segurs,
els seus descendents es mantindran a la teva presència.