(122)

A tu que habites en el cel ^*

    ¹ Càntic de pelegrinatge. ^*

A tu que habites en el cel, ^*
alço els meus ulls.

    ² Com l’esclau té els ulls posats
en les mans del seu amo ^*
i com l’esclava posa els ulls
en les mans de la mestressa, ^*
tenim els ulls posats en el Senyor, el nostre Déu, ^*
fins que s’apiadi de nosaltres.

    ³ Apiada’t de nosaltres, Senyor, apiada-te’n,
que estem saturats de menyspreu. <sup>*

    4</sup> La nostra ànima n’està ben saturada,
dels escarnis dels altius, ^*
del menyspreu dels insolents. ^*