(122)


A tu que habites en el cel


    1 Càntic de pelegrinatge.

A tu que habites en el cel,
alço els meus ulls.

    2 Com l’esclau té els ulls posats
en les mans del seu amo
i com l’esclava posa els ulls
en les mans de la mestressa,
tenim els ulls posats en el Senyor, el nostre Déu,
fins que s’apiadi de nosaltres.

    3 Apiada’t de nosaltres, Senyor, apiada-te’n,
que estem saturats de menyspreu.

    4 La nostra ànima n’està ben saturada,
dels escarnis dels altius,
del menyspreu dels insolents.