(136)


Vora els rius de Babilònia


    1 Vora els rius de Babilònia
ens assèiem i ploràvem
d’enyorança de Sió;

    2 teníem penjades les lires
als salzes de dins la ciutat.

    3 Allà volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
ens demanaven cants de festa
els qui ens havien entristit:
«Canteu-nos algun càntic de Sió.»

    4 Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?

    5 Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que caigui en l’oblit la meva dreta.

    6 Que se m’encasti la llengua al paladar
si no guardés el teu record,
si no posés Jerusalem
al capdamunt dels cants de festa.

    7 Recorda’t, Senyor, dels fills d’Edom,
del que deien el dia que caigué Jerusalem:
«Arraseu-la, arraseu-la
amb els fonaments i tot!»

    8 Babilònia, com seràs devastada!
Feliç el qui et farà
el que tu ens vas fer a nosaltres!

    9 Feliç el qui et prendrà les criatures
per esclafar-les a la roca!