(139)

Salva’m, Senyor, de la gent dolenta ^*

    ¹ Per al mestre de cor. Salm del recull de David.

    ² Salva’m, Senyor, de la gent dolenta,
guarda’m dels homes violents.
    ³ Porten al cor el desig de fer mal,
provoquen baralles cada dia,
    ⁴ fiblen amb la llengua com les serps,
duen sota els llavis verí d’escurçó. ^* Pausa <sup>*

    5</sup> Protegeix-me, Senyor, de la mà dels injustos,
guarda’m dels homes violents, ^*
que es proposen de fer-me ensopegar.
    ⁶ Uns arrogants m’han parat llaços i cordes,
vora el camí han amagat un filat,
m’hi han posat paranys. Pausa

    ⁷ Però jo dic al Senyor: «Tu ets el meu Déu;
escolta, Senyor, la meva súplica.
    ⁸ Senyor, Déu meu, muralla que em salva,
cobreix-me el cap el dia del combat.
    ⁹ No satisfacis el desig dels injustos,
no deixis prosperar aquests intrigants:
serien encara més altius, Senyor.» ^* Pausa

    ¹⁰ Que recaigui sobre el cap dels qui m’acusen
la malícia que surt dels seus llavis. ^*
    11 Que ploguin damunt d’ells brases roents, ^*
que el Senyor els fulmini amb el seu llamp,
que els llanci a la fossa i no se n’alcin. ^*
    12 Que no prosperi en el país cap detractor,
que als malvats i als violents
els atrapi el Senyor i els aniquili.

    ¹³ Sé que el Senyor farà justícia als afligits, ^*
defensarà el dret dels pobres.
    ¹⁴ Els justos lloaran el teu nom,
els homes rectes viuran sota la teva mirada. ^*