(141)

El meu crit implora l’ajut del Senyor ^*

    ¹ Cant ^* del recull de David. Quan era a la cova. ^* Pregària.

    ² El meu crit implora l’ajut del Senyor,
el meu crit suplica al Senyor.
    ³ Aboco davant seu el meu plany,
exposo davant d’ell la meva angoixa:

    ⁴ «El meu esperit se sent rendit,
però tu saps per on camino;
m’han parat un llaç
a la senda per on passava.
    ⁵ Mira al meu costat ^* i ho veuràs:
no hi ha ningú que faci cas de mi,
s’ha fos tota esperança d’escapar-me,
ningú no s’interessa per salvar-me la vida.»

    ⁶ Imploro ajut, Senyor, ^* i et dic:
«Tu ets el meu refugi, ^*
la meva heretat en el país de la vida.

    ⁷ »Escolta atentament el meu clam,
perquè he quedat del tot desemparat.
Allibera’m dels qui em persegueixen,
homes més forts que no pas jo.

    ⁸ »Treu-me viu de la presó
i lloaré el teu nom. ^*
Els justos faran corona al voltant meu,
celebrant la mercè que m’hauràs fet.» ^*