(146-147)
Dona bo de cantar al nostre Déu
1 Al·leluia!
Lloeu el Senyor:
dona bo de cantar al nostre Déu,
és agradós de cantar-li lloances.
2 El Senyor reconstrueix Jerusalem,
aplega els dispersats d’Israel.
3 Guareix els cors desfets
i els embena les ferides.
4 Té comptat el nombre dels estels,
els crida cada un pel seu nom.
5 És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
6 El Senyor sosté els desvalguts,
però abat els injustos fins a terra.
7 Entoneu accions de gràcies al Senyor,
canteu amb les cítares al nostre Déu.
8 Ell cobreix el cel de nuvolades,
assegura les pluges a la terra,
fa néixer l’herba a les muntanyes.
9 Dona l’aliment al bestiar
i a les cries dels corbs que l’hi reclamen.
10 No es complau en la força dels cavalls
ni en els peus lleugers del guerrer.
11 El Senyor es complau en els qui el veneren,
en els qui confien en el seu amor.
12 Glorifica el Senyor, Jerusalem;
Sió, canta lloances al teu Déu,
13 que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills;
14 manté la pau en el teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
15 Envia ordres a la terra,
corre de pressa la seva paraula.
16 Tira neu com flocs de llana,
escampa com cendra la gebrada.
17 Llança el seu glaç com molles de pa:
tanta fredor, qui la pot resistir?
18 Envia la seva paraula, i tot es desglaça;
fa bufar els seus vents, i l’aigua s’escola.
19 Anuncia la seva paraula als fills de Jacob,
als fills d’Israel, els seus decrets i decisions.
20 No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.
Al·leluia!