Novè poema de Job


    1 Job va replicar:

Les teves paraules no m’ajuden


    2 Com en saps, d’ajudar el feble,
d’assistir el qui no té forces!

    3 Sí que en saps, d’aconsellar un indecís!
Ets molt llest, tens molta competència!

    4 A qui s’adreça el teu discurs?
De qui ve la teva inspiració?

Déu té més poder del que pensem


    5 Sota la mar i els qui l’habiten
tremolen de por els qui són ombres.

    6 El país dels morts està nu davant de Déu,
cap vel no cobreix els abismes.

    7 Déu estén el nord del cel damunt el buit,
penja la terra sobre el no-res.

    8 Tanca les aigües dins els núvols
i, amb tot el pes, els núvols no es rebenten.

    9 Amaga el seu tron a les mirades:
desplega el seu núvol davant d’ell.

    10 Dibuixa l’horitzó damunt les aigües
com a fita entre la llum i les tenebres.

    11 Els suports del cel tremolen,
s’espanten quan ell els amenaça.

    12 Amb el seu poder ell parteix l’oceà,
amb el seu enginy esclafa Rahab.

    13 Amb el seu alè esboira el cel,
la seva mà enferra la serp esmunyedissa.

    14 Aquest és l’esbós de les seves obres,
el feble ressò que nosaltres en percebem.
Qui es farà càrrec de la seva omnipotència?