Novè poema de Job

    ¹ Job va replicar:

Les teves paraules no m’ajuden

    ² Com en saps, d’ajudar el feble,
d’assistir el qui no té forces!
    ³ Sí que en saps, d’aconsellar un indecís!
Ets molt llest, tens molta competència!
    ⁴ A qui s’adreça el teu discurs?
De qui ve la teva inspiració? ^*

Déu té més poder del que pensem

    ⁵ Sota la mar i els qui l’habiten
tremolen de por els qui són ombres. ^*
    6 El país dels morts està nu davant de Déu,
cap vel no cobreix els abismes. ^*
    7 Déu estén el nord del cel damunt el buit,
penja la terra sobre el no-res. ^*
    8 Tanca les aigües dins els núvols
i, amb tot el pes, els núvols no es rebenten.
    ⁹ Amaga el seu tron a les mirades:
desplega el seu núvol davant d’ell. ^*
    10 Dibuixa l’horitzó damunt les aigües
com a fita entre la llum i les tenebres. ^*
    11 Els suports del cel tremolen,
s’espanten quan ell els amenaça. ^*
    12 Amb el seu poder ell parteix l’oceà,
amb el seu enginy esclafa Rahab.
    ¹³ Amb el seu alè esboira el cel,
la seva mà enferra la serp esmunyedissa. ^*
    14 Aquest és l’esbós de les seves obres,
el feble ressò que nosaltres en percebem. ^*
Qui es farà càrrec de la seva omnipotència?