Celebració conclusiva de l’aliança
1 El Senyor va dir a Moisès:
—Puja cap a mi, el Senyor, amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d’Israel, i adoreu-me des de lluny. 2 Però només Moisès es podrà acostar a mi, el Senyor. Ells no s’hi poden acostar, i el poble no ha de pujar-hi.
3 Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i ordenat. Tot el poble va respondre a una sola veu:
—Complirem tot el que el Senyor ha dit.
4 Moisès va escriure totes les paraules del Senyor. De bon matí es va llevar, dedicà un altar al peu de la muntanya amb dotze pedres plantades per les dotze tribus d’Israel. 5 Després va manar als joves israelites que oferissin holocaustos i que immolessin vedells al Senyor com a sacrificis de comunió. 6 Moisès va recollir la meitat de la sang en cossis, i amb l’altra meitat aspergí l’altar. 7 Després va prendre el document de l’aliança i el llegí al poble. Ells van respondre:
—Complirem tot el que ha dit el Senyor i l’obeirem.
8 Llavors Moisès va aspergir el poble amb la sang i va dir:
—Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor conclou amb vosaltres d’acord amb totes les paraules d’aquest document.
9 Moisès va pujar amb Aaron, Nadab i Abihú, i setanta ancians d’Israel, 10 i van veure el Déu d’Israel. Tenia sota els peus com un paviment de safir, d’una nitidesa com la del cel mateix. 11 Però Déu no va fer morir aquests privilegiats d’entre els israelites: el van veure, i menjaren i begueren.
12 El Senyor digué a Moisès:
—Puja cap a mi a la muntanya i estigues allí, que et donaré les taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi he escrit per a instruir els israelites.
13 Moisès, amb Josuè, el seu ajudant, va pujar a la muntanya de Déu, 14 després de dir als ancians:
—Espereu-nos aquí fins que tornem. Aaron i Hur són amb vosaltres; si algú té una qüestió, que recorri a ells.
15 Moisès va pujar a la muntanya, i un núvol la va cobrir. 16 La glòria del Senyor es va posar damunt la muntanya del Sinaí, i el núvol la va cobrir durant sis dies. El dia setè, el Senyor va cridar Moisès d’enmig del núvol. 17 La glòria del Senyor apareixia als ulls dels israelites com un foc abrandat al cim de la muntanya. 18 Moisès va entrar al mig del núvol, pujà a la muntanya i s’hi estigué quaranta dies i quaranta nits.