19


    1 No tinguis enveja dels malvats
ni desitgis la seva companyia:

    2 no rumien més que violències,
sols parlen de fer mal.

20


    3 Cal saviesa per a construir una casa
i prudència per a consolidar-la;

    4 gràcies al saber quedaran plenes les cambres
amb tot d’objectes preciosos i bonics.

21


    5 L’home savi és realment fort,
l’home expert consolida el seu poder.

    6 Has de planejar ben bé la guerra:
la victòria depèn de molts consellers.

22


    7 L’estúpid no té accés a la saviesa,
en el tribunal no sap obrir la boca.

23


    8 Al qui rumia maldats
l’anomenen intrigant.

    9 El neci intriga per pecar;
la gent detesta l’insolent.

24


    10 Si et desanimes en la desgràcia
vol dir que el teu coratge és esquifit.

25


    11 Allibera els condemnats a mort,
mira de salvar els qui van al suplici.

    12 Per més que diguis que no en sabíeu res,
prou que ho sap el qui sospesa els cors.
Ho sap el qui vigila la teva vida:
ell pagarà a cadascú segons les seves obres.

26


    13 Menja mel, fill meu, que és bona,
la bresca et serà dolça al paladar.

    14 Sàpigues què serà per a tu la saviesa:
si la trobes, tindràs un després
i la teva esperança no serà decebuda.

27


    15 Malvat, no sotgis el recer del just,
no destrueixis el seu jaç:

    16 ni que caigués set vegades, s’aixecaria.
Els malvats, en canvi, s’enfonsen en el mal.

28


    17 No t’alegris quan cau el teu enemic;
si ensopega, no ho celebris:

    18 el Senyor, que ho veu, no s’hi complauria
i retiraria el càstig contra ell.

29


    19 No t’encenguis contra els qui fan el mal,
no t’exaltis contra els malvats:

    20 no hi ha un després per al malèfic,
el malvat serà llàntia que s’apaga.

30


    21 Fill meu, tem el Senyor i també el rei;
no t’associïs amb amics de novetats:

    22 els caurà de sobte l’infortuni,
i, ¿qui coneix el desastre que els espera?

    23 També aquestes són sentències dels savis.
No és bo ser parcial en un judici.

    24 A qui declara innocent el qui és culpable,
els pobles el maleeixen, les nacions el menyspreen.

    25 Qui sap corregir és un home agradós,
faran d’ell les millors lloances.

    26 Fa un petó als llavis
qui dona una resposta escaient.

    27 Assegura la feina de fora,
enllesteix els tràfecs del camp,
i després podràs construir-te la casa.

    28 No declaris sense raó contra un altre.
¿Han de ser enganyosos els teus llavis?

    29 No has de dir: «Li faré el que m’ha fet,
li pagaré amb la mateixa moneda.»

    30 He passat pel camp d’un gandul,
per la vinya d’un estúpid:

    31 els cards creixien arreu;
les males herbes ho tapaven tot;
la tanca de pedres era a terra.

    32 Ho mirava atentament,
reflexionava i en treia la lliçó:

    33 A estones dormir, a estones ensopir-te,
a estones descansar amb els braços plegats,

    34 i t’assalta la pobresa com un emboscat,
la misèria, com un bandoler.