1 Encara que no el persegueixin, el malvat fuig;
el just, en canvi, se sent segur com un lleó.
2 En un país revoltat, els governants es multipliquen;
amb un sol home sagaç i expert, el dret retorna.
3 Un home pobre que explota els febles
és pluja torrencial que s’emporta la collita.
4 Els qui abandonen la Llei aplaudeixen el malvat,
els qui la guarden combaten els qui l’abandonen.
5 Els malvats no comprenen el dret,
els qui cerquen el Senyor ho comprenen tot.
6 Val més el pobre que viu honradament
que l’home tortuós, per ric que sigui.
7 Qui guarda la Llei és un fill intel·ligent;
avergonyeix el seu pare qui s’ajunta amb disbauxats.
8 Qui augmenta el cabal prestant a usura
aplega a favor del qui s’apiada dels pobres.
9 Qui fa el sord a la Llei,
fins la seva pregària és detestable.
10 Qui esgarria l’honrat pel mal camí
caurà en el propi parany,
però els íntegres tindran la felicitat en herència.
11 El ric es pensa ser savi,
però un pobre que sigui llest li veurà el llautó.
12 Es fan grans festes quan triomfen els justos;
si pugen els malvats, la gent s’escapoleix.
13 Qui amaga les seves faltes no prosperarà;
obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena.
14 Feliç l’home que sempre està alerta!;
però l’obstinat caurà en la desgràcia.
15 Un lleó que rugeix, un os voraç,
és el malvat que tiranitza un poble indigent.
16 Un sobirà insensat comet moltes injustícies;
el qui detesta els suborns viurà molts anys.
17 L’home afeixugat pel pes d’un crim
es precipita vers la tomba: no el detureu!
18 Qui viu honradament se salvarà;
qui porta una doble vida es perdrà en l’una o l’altra.
19 Qui treballa la terra s’atiparà de pa,
s’atiparà de misèria qui projecta fantasies.
20 L’home lleial serà beneït en abundància,
qui té pressa d’enriquir-se no es mantindrà innocent.
21 Fer distinció de persones no és bo,
però per un mos de pa es comet aquesta falta.
22 L’envejós es deleix per la riquesa:
no entén que li caurà la misèria.
23 Qui reprèn algú acabarà essent més estimat
que l’home de llengua aduladora.
24 Qui roba el pare i la mare, convençut que no és pecat,
va de bracet amb el pitjor dels bandolers.
25 El qui té grans apetències busca baralles,
el qui confia en el Senyor serà saciat.
26 És un neci qui es refia d’ell mateix,
se salvarà qui es comporta amb saviesa.
27 Qui dona al pobre no passarà necessitat;
aplegarà malediccions qui d’ell aparta els ulls.
28 Pugen els malvats, i la gent s’amaga;
però, quan són derrocats, els justos augmenten.