ELL
1 Que n’ets, de bella, estimada meva,
que n’ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d’ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n’hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s’alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.
5 Els teus pits són com dos cervatells,
com dos bessons de gasela,
que pasturen entre els lliris.
6 Abans que bufi la marinada
i s’allarguin les ombres,
me n’aniré a la muntanya de la mirra,
a la collada de l’encens.
7 Ets tota bella, amiga meva,
no tens cap defecte.
8 Vine amb mi del Líban, esposa,
vine del Líban!
Davalla dels cims de l’Amanà,
de la carena del Senir i de l’Hermon,
dels caus dels lleons,
de les muntanyes dels lleopards.
9 M’has robat el cor, germana meva, esposa,
amb una sola mirada m’has robat el cor,
amb una sola perla dels teus collarets.
10 Que en són, de delicioses, les teves carícies,
germana meva, esposa!
Les teves carícies són més dolces que el vi.
L’olor dels teus perfums,
més agradable que tots els bàlsams.
11 Els teus llavis, esposa, destil·len nèctar,
tens mel i llet sota la llengua;
l’olor dels teus vestits
és com l’olor del Líban.
12 Ets un jardí tancat, germana meva, esposa:
un jardí tancat,
una font segellada.
13 Els teus recs són un paradís de magraners
amb fruits saborosos,
amb hennes i nards,
14 nard i safrà;
canya aromàtica i cinamom,
amb tota mena d’arbres d’encens,
amb mirra i àloes,
amb totes les essències balsàmiques.
15 Ets font de jardins,
pou d’aigües vives,
que brollen del Líban.
ELLA
16 Desvetlla’t, tramuntana,
vine, migjorn,
bufa sobre el meu jardí
i que s’escampin els seus perfums.
Que entri el meu estimat al seu jardí
per assaborir-ne els fruits saborosos!