Títol i tema

    ¹ Reflexions de Cohèlet, ^* fill de David i rei ^* a Jerusalem.
    ² Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va. ^*
    3 Què en treu l’home de tots els treballs
amb què s’afanya sota el sol? ^*

Pròleg: No hi ha res de nou sota el sol

    ⁴ Una generació se’n va, i una altra ve, ^*
però la terra es manté sempre.
    ⁵ El sol surt, el sol es pon,
anhelant d’arribar al lloc
d’on tornarà a sortir.
    ⁶ El vent bufa de tramuntana,
ara es gira de migjorn;
dona voltes i més voltes
i refà el camí que havia fet.
    ⁷ Els rius corren cap al mar,
i el mar no s’omple mai;
però els rius no cessen
d’anar sempre al mateix lloc.
    ⁸ Les paraules són pura rutina
i no val la pena de parlar;
l’ull no s’acontenta del que veu
ni l’orella del que sent. ^*
    9 Allò que ha passat tornarà a passar,
allò que s’ha fet tornarà a fer-se: ^*
no hi ha res de nou sota el sol. ^*
    10 Quan d’una cosa diuen:
«Mira, això és nou!»,
segur que ja existia abans,
en el temps que ens ha precedit.
    ¹¹ De les generacions passades no en queda cap record,
ni en quedarà cap de les futures;
el seu record s’haurà esvaït
entre els qui vindran després. ^*

Tot és en va i afany inútil

    ¹² Jo, Cohèlet, que era rei d’Israel, a Jerusalem, ^{* 13} vaig posar-me amb tota l’ànima a investigar amb l’ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: ^* un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans! ^{* 14} Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil: ^*
    15 «El que és tort no es pot adreçar;
amb el que manca, no hi pots comptar.» ^*
    16 Em deia a mi mateix: «He crescut i avançat en saviesa més que cap altre dels reis que m’han precedit a Jerusalem. He fet l’experiència d’abundar en saviesa i coneixement.» ^{* 17} Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil. ^{* 18} Perquè:
«Com més saviesa, més neguit;
com més coneixement, més sofrença.»