¹ Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules. ^{* 2} Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida. ^*
    3 Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho. ⁴ Més val no prometre que no pas prometre i no complir. ⁵ No permetis que una sola paraula ^* et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu: ^* «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l’obra que portes entre mans. ^{* 6} On hi ha massa somnis, abunden les vanes il·lusions i la xerrameca. Tu, però, sàpigues reverenciar Déu. ^*

L’abús del poder

    ⁷ Si en aquest país ^* veus que el pobre és oprimit i que són violats el dret i la justícia, ^* no te n’estranyis, perquè una autoritat en té per sobre una altra que la protegeix, i per sobre encara hi ha una autoritat superior. ^{* 8} L’avantatge d’un país, en tots sentits, és que el rei mateix es preocupi del seu territori. ^*

L’engany de la riquesa

    ⁹ El qui estima el diner no en té mai prou,
el qui cobeja la riquesa no en treu profit.
Tot això també és en va. ^*
    10 Com més béns té algú, més gent se n’aprofita, ^*
i l’únic que en treu l’amo és mirar-s’ho.
    ¹¹ El treballador dorm bé, mengi poc o mengi molt;
però el ric, de massa tip, no pot dormir. ^*
    12 He vist sota el sol una gran desgràcia: la de l’home que ha atresorat una fortuna en perjudici propi. ¹³ Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res. ¹⁴ Va sortir nu de les entranyes de la mare i nu se’n tornarà, tal com va venir. Del seu treball no n’ha tret res que es pugui emportar. ^{* 15} I això és una gran desgràcia: que se n’hagi d’anar tal com havia vingut. Què n’haurà tret de treballar en va? ^{* 16} És més: tots els seus dies es consumeixen en la foscor, el neguit, el sofriment i l’enuig. ^*
    17 La conclusió d’allò que he vist és aquesta: és bo que l’home mengi, begui i gaudeixi de la felicitat del treball amb què s’afanya sota el sol, durant els dies comptats de vida que Déu li dona; aquest és el destí que Déu li assigna. ^{* 18} A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre’n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball. ^{* 19} Un home així no pensarà gaire en la brevetat de la seva vida, ^* perquè Déu el fa estar atent al goig del seu cor. ^*