Els béns són relatius

    ¹ Una bona anomenada és millor que un bon perfum, ^*
i el dia de la mort, millor que el del naixement.
    ² Val més assistir a un dol
que assistir a un banquet,
perquè la mort és la fi de tot home
i el qui encara és viu ha de pensar-hi.
    ³ Més val estar afligit que riure,
perquè sota una cara trista el cor pot estar alegre. ^*
    4 Els savis pensen sovint en la mort;
els estúpids només busquen passar-se-la bé.
    ⁵ Val més escoltar la reprensió d’un savi
que sentir els afalacs dels necis:
    ⁶ com l’espetec de l’argelaga cremant sota l’olla,
així són les riallades dels necis.
I també tot això és en va.
    ⁷ Les amenaces fan que el savi perdi el seny; ^*
els regals malmeten el cor. ^*
    8 Val més acabar una cosa que començar-la;
val més ser pacient que arrogant. ^*
    9 No t’irritis massa de pressa,
que la ira només cova en el pit dels necis. ^*
    10 No diguis: «Com és que els temps passats
eren millors que els d’ara?»
No és una pregunta intel·ligent. ^*
    11 La saviesa és tan bona com una herència,
és profitosa per als qui veuen el sol. ^*
    12 Qui es posa sota la protecció de la saviesa
es posa a l’ombra de la riquesa;
i el coneixement té aquest avantatge:
la saviesa dona vida als qui la posseeixen. ^*
    13 Estigues atent a l’obra de Déu:
qui pot adreçar el que ell ha torçat? ^*
    14 Si tens sort, alegra-te’n;
si estàs de desgràcia, reflexiona:
Déu envia tant una cosa com l’altra,
perquè l’home no pugui descobrir
què passarà després d’ell. ^*

Sobre la moderació

    ¹⁵ He vist de tot durant la meva vida efímera: gent bona que, malgrat ser bons, morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys. ^{* 16} No vulguis ser massa bo ni tornar-te massa savi: et podries destruir a tu mateix. ^{* 17} Tampoc no vulguis ser massa dolent ni et vulguis tornar neci: podries morir abans d’hora. ^{* 18} Convé que agafis això, però sense deixar-te escapar allò: el qui reverencia Déu se’n surt de tot plegat. ^*
    19 El savi és més fort amb la saviesa que una ciutat amb deu governadors. ^{* 20} De fet, no hi ha a la terra cap home tan just que ho faci tot bé i no cometi cap falta. ^{* 21} No paris atenció a tot el que la gent diu, i no hauràs de sentir com el teu servent malparla de tu, ²² que prou bé saps quantes vegades també tu has malparlat dels altres!

Recerca decebedora

    ²³ He fet servir la saviesa per a experimentar tot això. He pretès de fer-me savi, però la saviesa em quedava lluny. ²⁴ Allò que existeix és distant i molt impenetrable: qui en traurà l’entrellat? ^{* 25} He tornat encara, amb tota l’ànima, a conèixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, ^* i he après que la maldat és estupidesa, i l’estupidesa, follia.
    ²⁶ I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. ^* El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n’escaparà, però el pecador ^* hi quedarà atrapat. ²⁷ Mira, diu Cohèlet: això és el que he trobat sospesant les coses ^* una per una fins a fer-me’n un criteri. ²⁸ He estat cercant fins ara i he arribat sols aquí: d’homes, un entre mil; ^* de dones, ni tan sols una. ^{* 29} Això és l’únic que he entès: Déu ha fet íntegres els humans, però ells s’han buscat moltes complicacions.