El rei autoritza Nehemies a anar a Jerusalem

    ¹ »Un dia del mes de nissan del mateix any vint ^* del regnat d’Artaxerxes, estant el rei a taula va arribar l’hora de servir el vi. Mentre jo, que gaudia del favor reial, ^* oferia vi al rei, ² ell em va dir:
»—Per què fas mala cara? I no és pas que estiguis malalt! Alguna cosa et deu preocupar.
»Jo, molt esglaiat, ³ li vaig respondre:
»—Que el rei visqui per sempre! Com vol el rei que no faci cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seves portes han estat consumides pel foc? ^*
    4 »El rei em va preguntar:
»—Doncs què pretens?
»Jo, tot pregant al Déu del cel, ⁵ li vaig respondre:
»—Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que m’enviï a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.
    ⁶ »El rei, que tenia la reina asseguda al costat, em preguntà:
»—Quant de temps durarà el teu viatge? Quan tornaràs?
»Jo li vaig proposar una data que li semblà bé, i em va permetre que hi anés. ⁷ I encara vaig demanar al rei que, si ho creia oportú, em fes donar cartes perquè els governadors de la Transeufratina ^* em deixessin passar fins a Judà. ⁸ També li vaig demanar una carta per a Assaf, administrador dels boscos reials, perquè em proveís de fusta per a bastir les portes de la ciutadella que hi ha al costat del temple, ^* la muralla de la ciutat i la casa on jo havia de residir. El rei m’ho va concedir tot. La mà bondadosa del meu Déu em protegia. ^*
    9 »Vaig dirigir-me, doncs, als governadors de la Transeufratina i els vaig presentar les cartes reials. El rei m’havia fet escortar ^* per oficials de l’exèrcit i forces de cavalleria. ¹⁰ Quan Sanbal·lat, l’horonita, i Tobià, el funcionari ammonita, van saber que havia arribat, es van enfadar molt que hagués vingut algú a procurar el benestar dels israelites. ^*

Inspecció nocturna de l’estat de les muralles

    ¹¹ »Un cop arribat a Jerusalem, no vaig fer res durant tres dies. ^{* 12} Després vaig sortir de nit, acompanyat d’un petit grup d’homes. No portàvem cap cavalleria, fora de la que jo muntava. No havia revelat a ningú allò que el meu Déu m’havia inspirat de fer a favor de la ciutat. ¹³ Vaig sortir de Jerusalem per la porta de la Vall, en negra nit, i vaig dirigir-me cap a la font dels Xacals i cap a la porta de les Escombraries. ^* Vaig anar examinant la muralla de la ciutat i vaig constatar que hi havia bretxes i que les portes havien estat consumides pel foc. ¹⁴ Vaig continuar cap a la porta de la Font i cap a la bassa del Rei. ^* Més endavant ja no hi havia camí transitable per a la cavalleria que portava. ¹⁵ Llavors, sempre de nit, vaig continuar remuntant el torrent de Cedró, mentre comprovava l’estat de la muralla. Després vaig fer mitja volta i tornàrem a entrar a la ciutat per la porta de la Vall.
    ¹⁶ »Els dirigents del poble no sabien on havia anat ni què havia fet, perquè fins aquell moment jo no havia revelat res als de Judea; ni tan sols als sacerdots, als nobles, als notables o als responsables de les obres. ^{* 17} Però llavors els vaig dir:
»—Ja veieu en quina misèria ens trobem: Jerusalem és una ruïna i les seves portes han estat incendiades. Reconstruïm la muralla i fem que acabi aquesta situació humiliant!
    ¹⁸ »I els vaig revelar com em protegia la mà bondadosa del meu Déu ^* i què m’havia dit el rei. Aleshores ells van exclamar:
»—Som-hi! Comencem la reconstrucció!
»I es van disposar coratjosament a dur a terme aquella gran obra.
    ¹⁹ »Quan ho van saber Sanbal·lat, l’horonita, Tobià, el funcionari ammonita, i Guèixem, l’àrab, es burlaven de nosaltres i deien amb menyspreu: ^*
»—Cap on voleu anar? Que potser us voleu revoltar contra el rei?
    ²⁰ »Però jo els vaig replicar:
»—Vosaltres no sou ciutadans de Jerusalem, ni hi podeu exercir cap autoritat, ni teniu dret a participar en el seu culte. ^* Nosaltres som servents del Déu del cel i començarem la reconstrucció, perquè estem segurs que ell ens farà triomfar.