Els adversaris volen intimidar Nehemies

    ¹ »Sanbal·lat, Tobià, l’àrab Guèixem i els altres enemics nostres ^* van saber que jo havia reconstruït les muralles i que no hi quedava cap bretxa, tot i que en aquell moment encara no havia fet col·locar els batents a les portes. ² Llavors Sanbal·lat, juntament amb Guèixem, m’envià un missatger per invitar-me a entrevistar-me amb ells a Aquefirim, a la plana d’Onó. ^* Planejaven de fer-me mal. ³ Per això els vaig enviar missatgers amb aquesta resposta: “Estic ocupat en una obra important i no puc baixar. El treball s’interrompria, si l’abandonés per trobar-me amb vosaltres.”
    ⁴ »Quatre vegades em van fer arribar la mateixa invitació i cada vegada els vaig respondre de la mateixa manera. ⁵ Sanbal·lat encara ho va intentar una cinquena vegada, enviant-me un dels seus servents amb una carta oberta ⁶ que deia: “Tal com m’ha confirmat Guèixem, entre els pobles no israelites ^* corre el rumor que tu i els jueus esteu ordint una revolta i que per això reconstrueixes la muralla. Segons aquestes notícies, estàs a punt de convertir-te en el seu rei. ⁷ Fins i tot es diu que has designat profetes per a proclamar a Jerusalem que tu ets el rei de Judà. La notícia no trigarà a arribar al rei. ^* Per això et proposo que vinguis i que tinguem consell plegats.” ⁸ Però jo li vaig enviar la següent resposta: “No hi ha res de tot això que dius; t’ho inventes tu! ⁹ Tothom mira d’intimidar-nos, pensant que, descoratjats, abandonarem l’obra. El que has de fer és ajudar-me.” ^*
    10 »Un dia vaig anar a veure Xemaià, fill de Delaià i net de Mehetabel, que estava tancat ^* a casa seva. Em va dir:
»—Anem tots dos al temple de Déu, dins el santuari, i tanquem les portes, perquè els teus adversaris volen venir, de nit, a matar-te.
    ¹¹ »Però jo li vaig respondre:
»—¿Un home com jo ha de fugir? A més, com podria un laic com jo entrar dins el santuari sense incórrer en pena de mort? No hi entraré pas! ^*
    12 »De fet, vaig comprendre que no l’havia enviat Déu, sinó que, si m’havia parlat com un profeta, era perquè Tobià i Sanbal·lat l’havien subornat. ¹³ Ho havien fet perquè jo, per por, actués d’acord amb la proposta de Xemaià i així pequés. D’aquesta manera haurien compromès la meva reputació i m’haurien convertit en objecte d’escarni.
    ¹⁴ »Déu meu, no t’oblidis de tot això que han fet Tobià i Sanbal·lat; no t’oblidis de la profetessa Noadià i els altres profetes que volien intimidar-me. ^*

Acabament de la muralla

    ¹⁵ »Vam acabar la muralla el dia vint-i-cinc del mes d’elul, ^* després de cinquanta-dos dies de feina. ¹⁶ Quan van saber-ho tots els nostres enemics, el temor es va difondre entre els pobles que ens envolten i es van sentir profundament humiliats, perquè van comprendre que aquella obra havia estat portada a terme gràcies al nostre Déu.
    ¹⁷ »Durant aquella mateixa època hi hagué un important intercanvi de correspondència entre els nobles de Judà i Tobià. ^{* 18} Molts jueus estaven lligats amb ell per jurament, perquè era gendre d’un jueu, Xecanià, fill d’Arah, i el seu fill Jehohanan era casat amb la filla de Meixul·lam, fill de Berequià. ¹⁹ Fins i tot s’atrevien a ponderar els seus mèrits en presència meva i li reportaven les meves paraules. Tobià mateix enviava cartes per intimidar-me.