Compromís comunitari de complir la Llei

    ¹ «Després de tot això ^* ens vam comprometre amb un pacte i el posàrem per escrit. En el document segellat figuren els noms dels nostres caps, els nostres levites i els nostres sacerdots.
    ² »Van ratificar el document, en primer lloc, el governador Nehemies, fill d’Hacalià, i Sidquià.
    ³ »A continuació, Seraià, Azarià, Irmeià, ⁴ Paixhur, Amarià, Malquià, ⁵ Hatuix, Xebanià, Mal·luc, ⁶ Harim, Meremot, Obadià, ⁷ Daniel, Guinneton, Baruc, ⁸ Meixul·lam, Abià, Miamín, ⁹ Maazià, Bilgà i Xemaià. Aquests són els sacerdots. ^*
    10 »Després, els levites Jeixua, fill d’Azanià, Binnui, dels fills d’Henadad, i Cadmiel, ¹¹ i els altres levites, germans seus: Xebanià, Odià, ^* Quelità, Pelaià, Hanan, ¹² Micà, Rehob, Haixabià, ¹³ Zacur, Xerebià, Xebanià, ¹⁴ Odià, Baní i Beninu.
    ¹⁵ »Finalment, els caps del poble: Paroix, Pahat-Moab, Elam, Zatú, Baní, ¹⁶ Bunní, Azgad, Bebai, ¹⁷ Adonià, Bigvai, Adín, ¹⁸ Ater, Hizquià, Azur, ¹⁹ Odià, Haixum, Bessai, ²⁰ Harif, Anatot, Nebai, ²¹ Magpiaix, Meixul·lam, Hezir, ²² Meixezabel, Sadoc, Jadua, ²³ Pelatià, Hanan, Anaià, ²⁴ Oixea, Hananià, Haixub, ²⁵ Loheix, Pilhà, Xobec, ²⁶ Rehum, Haixabnà, Maasseià, ²⁷ Ahià, Hanan, Anan, ²⁸ Mal·luc, Harim i Baanà.
    ²⁹ »Es van adherir a aquest pacte la resta del poble, els altres sacerdots i levites, els porters, els cantors i els servents del temple, ^* és a dir, tots els qui s’havien mantingut separats dels altres habitants del país per seguir la Llei de Déu, juntament amb les dones i els fills i filles que tenien ús de raó. ³⁰ Adherint-se als seus compatriotes més significats, van jurar solemnement que viurien segons la Llei que Déu havia donat per mitjà del seu servent Moisès i que complirien i posarien en pràctica tots els manaments del Senyor, el nostre sobirà, i tots els seus decrets i preceptes.
    ³¹ »Vam prometre, doncs, que no donaríem per mullers les nostres filles a la gent dels pobles estrangers que vivien al país, i que tampoc no prendríem per als nostres fills les seves filles; ^{* 32} també vam prometre que, si en dissabte o en qualsevol altre dia sant, aquesta gent ens venia a vendre cereals o altres mercaderies, ^* no els en compraríem, i que cada set anys deixaríem reposar la terra ^* i condonaríem tots els deutes. ^*
    33 »També ens vam imposar l’obligació de donar cada any una moneda de plata ^* per al culte del temple del nostre Déu, ^{* 34} és a dir, per als pans que es presenten davant de Déu, ^* per a l’ofrena i l’holocaust perpetus, ^* per als sacrificis que s’ofereixen el dissabte, ^* la festa del primer dia del mes ^* i les solemnitats, ^* per a les altres ofrenes sagrades, per als sacrificis d’expiació pels pecats d’Israel ^* i, en general, per a qualsevol obra de manteniment del temple del nostre Déu.
    ³⁵ »Sacerdots, levites i laics, vam sortejar entre els nostres respectius llinatges els períodes de l’any en què ens comprometíem a portar l’ofrena de llenya al temple del nostre Déu, perquè es puguin cremar les víctimes damunt l’altar del Senyor, el nostre Déu, tal com està escrit en la Llei. ^*
    36 »Igualment ens vam comprometre a portar cada any al temple del Senyor els primers productes de la nostra terra i els primers fruits dels nostres arbres. ^{* 37} I a portar-hi també, tal com està escrit en la Llei, els nostres fills primogènits i les primeres cries del nostre bestiar, tant del bestiar gros com del bestiar menut, per presentar-los als sacerdots que presten servei al temple del nostre Déu. ^{* 38} I a més ens vam comprometre a portar per als sacerdots, a les estances del temple del nostre Déu, les primícies de les nostres fornades, la part reservada de les ofrenes, les primícies dels fruits ^* de tots els arbres, del vi novell i de l’oli; ^* també ens vam comprometre a donar una desena part del producte de les nostres terres als levites, els quals passarien a recollir aquest delme per totes les poblacions on hi ha conreus. ^{* 39} Un sacerdot, descendent d’Aaron, acompanyaria els levites durant el cobrament dels delmes, i els levites portarien una desena part del delme al temple del nostre Déu, a les estances del tresor. ^{* 40} És en aquestes estances on els israelites i els levites han de dipositar les ofrenes de blat, de vi novell i d’oli; també és en aquest lloc on es guarden els objectes del santuari i on s’estan els sacerdots de servei, els porters i els cantors. ^* D’aquesta manera ens vam comprometre a no abandonar mai el temple del nostre Déu.» ^*