Partidaris de David en temps del rei Saül ^*

    ¹ Mentre David, per allunyar-se de Saül, fill de Quix, vivia exiliat a Siclag, va haver-hi uns homes valents que l’anaren a trobar, disposats a lluitar al seu costat. ² Anaven armats amb arcs i fones i sabien disparar fletxes i llançar pedres amb la dreta i amb l’esquerra. Eren parents de Saül, de la tribu de Benjamí. ³ El seu cap era Ahièzer, i l’acompanyava Joaix; tots dos eren fills de Xemaà de Guibà. Hi havia també Jeziel i Pèlet, fills d’Azmàvet; Beracà, Jehú, d’Anatot; ⁴ Ixmaià, de Gabaon, heroi d’un grup de trenta i cap del grup, ⁵ Irmeià, Jahaziel, Johanan, Jozabad, de Guederà; ⁶ Eluzai, Jerimot, Bealià, Xemariahu i Xefatiahu, l’harufita; ⁷ Elcanà, Ixiahu, Azarel, Joèzer i Jaixobam, del clan de Corè; ⁸ Joelà i Zebadià, fill de Jeroham, de Guedor.
    ⁹ També es van passar a David alguns homes de Gad i es van ajuntar amb ell en el seu refugi del desert. Eren bons guerrers, homes preparats per al combat, destres en el maneig de l’escut i de la llança. Tenien aspecte de lleons i eren lleugers com les gaseles dalt les muntanyes. ¹⁰ Ézer era el seu cap; Obadià, el segon; Eliab, el tercer; ¹¹ Mixmannà, el quart; Irmeià, el cinquè; ¹² Atai, el sisè; Eliel, el setè; ¹³ Johanan, el vuitè; Elzabad, el novè; ¹⁴ Irmeiahu, el desè, i Macbannai, l’onzè. ¹⁵ Aquests descendents de Gad eren caps de l’exèrcit: el qui manava menys homes, en manava cent; el primer, mil. ¹⁶ Aquests són els qui van passar el Jordà el primer mes, quan el nivell del riu cobreix les ribes, i van fer fugir tots els habitants de les valls, tant a llevant com a ponent.
    ¹⁷ També alguns de Benjamí i de Judà van anar al refugi de David. ¹⁸ Aquest els va sortir al pas i els digué:
—Si heu vingut en so de pau, per ajudar-me, m’uniré de cor amb vosaltres; però si heu vingut per trair-me i posar-me en mans dels meus enemics, quan jo no he fet res de mal, que ho vegi el Déu dels nostres pares i que ell mateix jutgi.
    ¹⁹ Llavors l’esperit s’apoderà d’Amassai, cap dels de la guàrdia. Amassai va exclamar:
—Som teus, David,
i estem amb tu, fill de Jessè.
Que la pau, que la pau sigui amb tu;
que la pau sigui també amb els qui t’ajuden,
perquè tens el teu Déu de part teva. ^*
David els va acollir i els va fer caps dels escamots que feien incursions.
    ²⁰ També alguns de Manassès es van passar a David, quan anava amb els filisteus a lluitar contra Saül. Però ni David ni els seus partidaris no van lluitar al costat dels filisteus, perquè els magistrats filisteus havien decidit en consell que havien de fer fora David. Deien: «Es passarà a Saül, el seu senyor, i se’l guanyarà al preu dels nostres caps.» ²¹ Els homes de Manassès que es van unir a David quan tornava a Siclag foren: Adnah, Jozabad, Jediael, Micael, Jozabad, Elihú i Sil·letai, caps responsables de mil homes a la tribu de Manassès. ²² Van ajudar David en la seva incursió, ^* perquè tots eren bons guerrers, i van ser nomenats caps de l’exèrcit. ²³ Cada dia es presentaven més homes a David per ajudar-lo, fins que va comptar amb moltes tropes, amb tropes nombroses i fortes.

Guerrers que van entronitzar David a Hebron

    ²⁴ Aquest és el nombre dels homes equipats per a fer la guerra ^* que s’ajuntaren amb David a Hebron per traspassar-li la reialesa de Saül, tal com el Senyor havia ordenat. ²⁵ Dels descendents de Judà, sis mil vuit-cents homes amb escut i llança, equipats per a fer la guerra. ²⁶ Dels descendents de Simeó, set mil cent homes valents per a fer la guerra. ²⁷ Dels descendents de Leví, quatre mil sis-cents, ²⁸ a més de Jehoiadà, cap dels descendents d’Aaron amb tres mil set-cents, ²⁹ i Sadoc, jove i valent, amb vint-i-dos caps del seu llinatge. ³⁰ Dels descendents de Benjamí, parents de Saül, tres mil. La majoria d’ells havia servit fidelment fins aleshores el casal de Saül. ^{* 31} Dels descendents d’Efraïm, vint mil vuit-cents valents, tots ells homes de renom en els seus llinatges. ³² De la meitat de la tribu de Manassès, divuit mil, designats nominalment per a anar a proclamar David rei. ³³ Dels descendents d’Issacar, dos-cents caps amb tots els parents que tenien a les seves ordres. Eren homes experts a conèixer les ocasions propícies i discernir quina decisió havia de prendre Israel. ³⁴ De Zabuló, cinquanta mil homes aptes per a l’exèrcit, equipats amb tota mena d’armes i disposats a lluitar tots a l’una. ³⁵ De Neftalí, mil caps i, amb ells, trenta-set mil homes armats amb escut i llança. ³⁶ Dels danites, vint-i-vuit mil sis-cents disposats a combatre. ³⁷ D’Aser, quaranta mil homes aptes per a l’exèrcit i disposats a combatre. ³⁸ De les tribus de Rubèn, de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès, que habitaven a l’est del Jordà, cent vint mil homes, equipats amb tota mena d’armes, un exèrcit a punt de combat.
    ³⁹ Tots aquests guerrers, preparats per a formar en ordre de batalla, van anar sense cap mala intenció a Hebron per proclamar David rei de tot Israel. També tota la resta dels israelites estava d’acord a fer rei David. ⁴⁰ Es van quedar allà tres dies amb David menjant i bevent allò que els seus compatriotes els havien preparat. ⁴¹ També la gent de les regions veïnes, fins i tot d’Issacar, Zabuló i Neftalí, van arribar amb ases, camells, mules i bous, carregats de queviures: farina, pans de figues, panses, vi, oli, vedells, anyells i cabrits en abundància, perquè Israel estava de festa. ^*